Wood's Nightmare Week :: Part 3

Bé, ja hem tingut un parell d'exemples del que ha significat la presència del Wood amb nosaltres. Continuem.

El nano a mida que avançaven els dies anava trobant-se còmode i tots esperàvem impacients les noves sopreses. No van tardar en arribar.

La penya del ja famós ESN (ho repetirem per última vegada... Erasmus Student Network) havien programat una serie d'activitats enmarcats dins de la setmana d'integració i taladrada de la Høgskolen. Pel matí consistia en una visita a una platjeta que hi ha a les afores de Molde amb zona de ajardinada per fer uns tocs, partidillus o simplement sentar-se i fer el vago, això acompanyat d'una barbacoa per la patilla. Vem apuntar-nos a l'excursió sense gaire il·lusió ni motivació, però val a dir que realment va valer la pena per poder gaudir d'unes bones vistes del Moldefjord així com del Wood lluint cuerpo serrano amb els seus gayumbus del mercadillo tot fent un banyet a les sorprenents aigues no gèlides del fjord.


Per la tarda els maxi integradors de la ESN van convidar a tots els international students a un sopar (bé gratis no, 50 Nok, excepte una persona que va anar per la face. Algú s'atreveix a endivinar-ho? Sí, el nostre ídol i mesïes). El sopar en si no va tenir gaire història. Peix de la terra, gambetes, les patates bullides més picants del món, un sofregit amb cebeta i salses diverses. Però és justament al final del sopar on s'engega la màquina.


Si us he de ser sincer, tot i que els paios de la ESN a vegades poden fer-se pesadets, he d'admeter que el jalar estava força bé. A mi com a mínim em va agradar. Tot i això hi havia un inconvenient fatal... la total absència d'alcohol... i els nostres cosos adictes i mal acostumats començàven a demanar-ne. Calia trobar unes birres com fós, era qüestió de vida o mort, però vet aquí que el mestre ens va tornar a il·luminar: "Saludem a aquesta penya que està de birres a casa seva i ens colem per la finestra". Dit i fet, el angry cowboy, the big fat twins i algun que altre crugit més van accedir a sumar-nos a la seva festa particular.


La infiltració per la finestra va crear escola i de camí cap a casa vem veure el que després serien les noves víctimes. Un grup de colegues disfrutaven d'una vetllada d'allò més agradable tot posant-se cecs a base de birres, putejant al walltrapa de turno i escoltant NOFX a tota castanya i va ser justament això, la musiqueta hardcore, el que ens va permetre accedir a l'interior d'una segona casa però per la porta aquesta vegada. Tot i el grup de neonazis xungus que hi havia al pis de dalt, la resta de penya era bona gent i van convidar-nos a unes birres i a compartir la seva festa. El Wood, com no, va participar-hi.








Una dutxa ràpida i al Sting falta gent (si, l'Sting es la disco fashion de Molde), on es van poder veure escenes tan lamentables com el ball del YMCA o la "Macarena" i la "Gasolina" a un país suposadament tan avançat com Noruega. Molta infrastuctura però la música cutre es troba a tot el món.

Després de la festeta a l'Sting, rés millor que uns "Guitar Hero" amb el Kimi Raikkonen i l'Oncle per acabar la nit!