Molde's Burn

Neu : Melancolia

2007-01-26T18:39:00.000+01:00

"Melancolia blanca"

Bueno abans de penjar posts de despedides en aquest intens finde que ens espera, us poso unes fotos de l'únic dia en que el temps va deixar de castigar-nos amb neu de primerisima qualitat.

Em vaig motivar i vaig anar a fer un tomb a uns -9 graus, dia clar, serè i gèlid.

Espero que us agradin !

Neu, neu i neu : I love you Norway !

2007-01-23T19:19:00.000+01:00

"I vinga a nevar, i pum, pum, pum ... "

Aquest post va dedicat a tots els amants de la neu. La veritat és que volia fer-ne un altra abans, però realment anem molt i molt atavalats amb el tema del projecte.

Aqui fa ben bé 5 dies que neva. No neva tot el dia, pero qualsevol precipitació que cau és en forma de neu i el gruix comença a ser contundent. Anar a fer les coses diaries que estem acostumats a fer és tot una odissea, anar al super, anar a la uni, agafar el bus, anar de festa, acompanyar noies a casa...un shou vamos.

Hee de dir que no sé com s'ho fan, però aqui la gent condueix com si estigues senzillament mullat i es puc ben assegurar que l'asfalt està literalment gelat, és una placa inmensa de neu pedrificada.

El Mauri i jo ja hem estat víctimes de relliscades i caigudes, l'Eduard no, però temps al temps, avui ja ha tingut un parell de ensurts.

A veure si us agrada el material multimèdia.

"Høgskolen i Molde One"

"Høgskolen i Molde Two"

Fotos

Fred

2007-01-16T21:56:00.000+01:00

"Norway in January"

Festa del passat dissabte

2007-01-16T17:32:00.000+01:00

"Locura !"

Bueno que us podria explicar...

Desde que hem arribat la feina amb el projecte i la redeacció de la memòria ens esta portant de bìolid. Tot i així, estant a un país com aquest i coneixent-lo com el coneixem, no podem deixar escapar els dissabtes nit.

Tenim certa reputació en aquest poble com per quedar-nos a casa fetn ganxet mentre veiem la televisió o escrivim cançons...

El passat dissabte va ser una d'aquelles nits que fan gran aquesta estada a terres nòrdiques i gèlides perquè sí, ara sí que podem dir que estem visquent la autèntica noruega que tots en bé el cap. Aquest matí, per exemple, ha caigut una tormenteta de nwu bastant maca i estàvem a un real feel de -11. Casi na, el fred, més que contundent.

Al que anava. Dissabte nit.

En un principi haviem d'anar a casa l'Erik a fer una festeta per les baixes d'ùltima hora van provocar un canvi d'emplaçament cap al nostre pis. Poc a poc van anar apareixent la fauna i flora que ens acompanyen findes i setmanes per aquest poblet de posat.

En un principi erem els de sempre ( nous ). Edu, Mauri, Isabel, Erik, Michal, Brice, i les francesetes, la Marion, la Sohpie i per ultim, la princeseta Celine ( només veu champagne ).

Quan la festa ja habia exclatat ( alguns coneixeu aquest punt d'inflexió ), sense comerlo ni beberlo, va començar a aparèixer gent noruega. En un principi eren 3 amics de l'Erik ( crec ), però després aquesta teoria es va enfonsar. El més important de tot, van aparèixer 3 norueguetes totes borratxes en busca de ves a saber que.

Imagineu-vos, va arribar un moment en que el desmadre era màxim fins al punt en que dues de les noies van deshinibir-se i van començar a disfrutar l'una de l'altra.

Un cop es va fer tard, vam decidir anar a l'Sting on hi havia moltíssima gent. Allà, una mica el de sempre, vam veure molta gent clàssica, amb les tipiques preguntes i respostes de "bon any", "que tal les vacances", "vols una birra??", jajajajaj.

Desmadre total.

Us poso unes fotos per ilustrar, una mica com sempre...

Wallpapers from Norway ( II )

2007-01-13T13:58:00.000+01:00

"Now winter dances here"

Degut a que hi ha gent que li va agradar la primera entrega de wallpapers, deixo aqui la segona. Espero que estigui a la altura de la primera. Com en aquell cas, el format és de 1600x1200 per si algu es motiva a baixar.

Oslo, novembre 2o06

Amsterdam, novembre 2006

Molde, gener 2007

Leeuwarden, novembre 2006

Amsterdam, novembre 2006

Oslo, novembre 2006

Leeuwarden, novembre 2006

Trondheim, octubre 2006

Oslo, novembre 2006

Marstein, novembre 2006

Oslo, novembre 2006

Molde, desembre 2006

Falkhytta, setembre 2006

Trondheim, octubre 2006

Molde, setembre 2006

Molde ( Høgskolen ), agost 2006

Bremsnes, agost 2006

Bolsøya, setembre 2006

Sekken, setembre 2006

Molde ( Rømsdalfjord ), octubre 2006

Molde ( sentrum ), agost 2006

Molde ( port ), agost 2o06

Wallpapers from Norway ( I )

2007-01-11T20:48:00.000+01:00

Cold Time

Bé, ara toca començar un nou tipus de posts. Com a nou aficionat vulgar a la fotografia i als fons de pantalla, posaré una serie de wallpapers de collita pròpia. Noruega és un país impresionant i, com no, un vertader plaer pels amants de la natura i l'espectacle visual.

Espero que us agradin, les he posat en format 1600x1200 per si algo se les vol baixar.

Molde, agost 2006

Molde, setembre 2006

Nesjestranda, agost 2006

Trollstigen, agost 2006

Sylte, agost 2006

Geirangerfjord, agost 2006

Geiranger, agost 2006

Girangerfjord, agost 2006

Geirangerfjord, agost 2006

Geirangerfjord, agost 2006

Hellesylt, agost 2006

Åndalsnes, agost 2006

Vestnes, agost 2006

Trollkirke, setembre 2006

Trollkirke, setembre 2006

Aukra ( a les altures ), octubre 2006

Molde, octubre 2006

Molde, octubre 2006

Atlantic Road, octubre 2006

Kristiandsund, octubre 2006

Trondheim, octubre 2006

Trondheim, octubre 2006

Tingvolt, octubre 2006

Sylte, octubre 2006

Molde ( Fabrikkvegen ), novembre 2006

Rømsdalfjord, novembre 2006

Molde, novembre 2006

Molde, desembre 2006

Molde ( Fabrikkvegen ), desembre 2006

Molde ( Fabrikkvegen ), desembre 2006

Molde ( Fabrikkvegen ), desembre 2006

2a arribada !

2007-01-10T13:33:00.000+01:00

Bonjour

Nanus, el Mauri i jo ja tornem a estar en terres noruegues, a casa nostre.

L'arribada va ser una mica pesada ja que tot i només agafar 2 vols, vam estar 12 hores entre pitus i flautes pels aeroports.

La clau va ser a Oslo on vam conèixer un grupet de 5 catalans que anàven d'erasmus, uns a trondheim, uns altres a Bergen i una darrera que es dirigia a Finlàndia.

A Oslo, les 4 hores no es van fer molt llargues, també he de dir que es van passar ràpid tot jugant al Frets on Fire al PC del Mauri.

Aqui tot continua igual, a Molde el temps passa a una velocitat diferent a la que estem acostumats els habitants de grans metròpolis. La nostra espectativa es basava en l'arribada de nous integrants a la colla internacional, i per això estem una mica tristos.

Només han arribat dos senegalesos i 4 franchutis. Els sengalesos viuen al costat nostra, al pis de la Nàdia i la Isabel i no els coneixem casi. Els francesos són molt bona gent, divertits i cachondos. Es tracta de 3 ties i un paio. El tio l'ha cagat perquè és un petat com nosaltres i el seu erasmus no ha fet més que començar, farem una bona feina amb ell. De les noies només destacarem la Celine, ja que la Mariane i la Sophie són noies molt simpàtiques.

En tot cas, ahir vam decidir amb el Mauri anar a veure-les i dir que si volien pujar al nostre pis estàven convidades, era una bona manera de conèixe-ns tots plegats i començar a engegar la maquinària festil.

Bé, us poso unes fotos d'ahir, espero que us agradin.

Besos !

Despedides

2006-12-16T12:10:00.000+01:00

See you, not Goodbye !

Sí, m'he despertat abans que ningú i abans d'anar a fer una volteta pel centre en un dia no gaire castigat pel fred ni la pluja ni la neu ...

... m'he motivat a escriure, sé que a alguns els hi agrada ...

Bé, el djious va ser un dia intens i certament emotiu ( també molt resacós per a alguns jeje ), però en el fons va ser un vespre de despedides, inclús va caure alguna llagrimeta...per part de la tieta, recordeu que sóm molt mascles i virils els catalans.

Desde aquí vull agrair al Fabian, la Sarah i els francesos ( Gerome, Emmanuel & company ) haber pogut conèixe'ls. En Michal el veurem al gener així que aquest ja el seguirem controlant i enmalaltint.

Posarè algunes fots d'ells com a conmemoració i un video que li vaig regalar a la Sarah pel seu aniversari.

Thank you for all guys !!!

Northern Lights

2006-12-16T11:43:00.000+01:00

Aurora Borealis

Hola chavalotes.

Faré un petit post en aquests tranquil matí de dissabte, el nostre darrer dissabte abans de tornar a casa per nadal ( sembla una peli tu ! ).

El tema està en que aquesta setmana ha estat mogudeta, hem patit algunes despedides, grans baixes que fa pena pensar-hi, però bueno.

El dijous nit vam tenir una grata sorpresa, després de despedir-nos de la Sarah i del Fabian, mentre cadascú a la sevahabitació disfrutava d'una nit de cine tranquil.lament ( jo estava veient Flash Gordon !! ), el Mauri va aparèixer tot excitat reclamant-nos.

Jo, personalment, he fet de tot aquí noruega, he disfrutat del país, dels fjords, de la pesca, de la tranquil.litat, de les vistes, de la gent, de les noies ... i de l'experiència però, em faltava una cosa més per veure, algo que només es pot fer en països pertanyents o semipertanyents al cercle polar àrtic.

Volia veure un autèntica Aurora Boreal o "Northern Light".

Per mí va ser el no va más, el "colofón" de la meva estada a noreuga. És algo increïble de veure, impressiona molt i sorprèn. Es fa molt extrany veure el cel d'un color verd amb unes formes tan armòniques, bellugant-se tant ràpid...

Evidentment vaig agafar la càmara, però la llum del carrer i la absència de trípode va fer que les fotos no siguèssin, ni de conya, el reflex del que vam presenciar.

Posarè un parell de fotos meves, una cortesia del Germán i una en plan professional perquè veieu exactament què és el que vam veure.

Demà o dilluns toca post de despedida, ja falta poc per retrobar-nos tots plegats ... de moment !

Les nostres fotos :

El que vam veure exactament :

Una mica d'informació :

www.northern-lights.no

Pre-Christmas Parties

2006-12-07T14:03:00.000+01:00

Nadal, germanor

El nadal s'apropa. Època de germanor, de família, llars de foc, festivitat, amor, tendresa i festa.

Molde, com a la resta de noruega, s'ha vestit de llums blanques i aparadors plens de presents. Aquí el nadal es viu desde dintre, amb carinyo, tradició i certa luxúria. Es respira un ambient confós, la gent està d'exàmens i es fa de nit a les 15:40 del migdia.

Mentres succeix tot això, el trio mandarín intentem afrontar aquestes dates a caball entre els respectius projectes i alguna que altra festa.

La setmana passada va ser una setmana mogudeta. El dimecres es va celebrar una mena de dinar-sopar a la uni on vam poder gaudir d'un bon "arroz con leche", un pare noel molt ficat en el paper ( lamentable ) i un present per a cadascú en forma de tres mandarines.

El divendres la universitat ens va convidar a sopar ( a les 5 de la tarda ) al "Milano", la pizzeria més arestaurantada de Molde. Allò va estar força bé. Es nota quan alguna cosa és gratuita, aquí podriem dir que tot el món és com els catalans. Vam arribar a veure estudiants internacionals que mai haviem vist amb anterioritat. No és cap cosa extranya ja que més de la mitat d'aquests estudiants es passen el dia tancats a les pertinents coves estudiant o ves a saber que. Jo tinc la teoria que els xinos es passen el dia muntan Tente o algo, perquè més antisocial no es pot ser. Bé, no tots els xinos, jeje.

El dissabte vam anar a casa d'uns amics noruegs que viuen regalats en una casa destudiants a 5 minuts del nostre edifici. Jo ja hi havia estat amb anterioritat, però aquella nit ens van casi obligar a anar-hi tots. Com que els catalans sóm diferents als noreugs, ells van començar a veure a les 19:30 de la tarda-nit. Nosaltres ens vam plantar a les 10 de la nit. Evidentment la rebuda va ser la que va ser.

Aquella nit vam descobrir com et pots fabricar el teu propi Vodka ( esta bo, és Vodka ), també vam poder comprobar els efectes d'ingerir massa tequila o campari. No erem gaires, però l'Erik sempre procura inconscientment que la festa estigui animada. L'Eduard va descobrir també com barallar-se amb un joc de peces geometriques casi tota la nit o com podem acabar fisicament si visquessim aqui tota la vida.

Riures, musica a tope, sense veins que toquin els pebrots, cinturons amb missatges, cervesa, perruques, geometria, noies, amics, arbre inmens al costat de varden, gorros llarguíssims de pare Noel i finalment, un bon Sting per acabar la festa.

A l'Sting una mica el de sempre, molta gent en dissabte, musica en viu, i milions de ties bones borratxes que, a vegades, demanen masses coses. En Maurici a tope en plan Nomo amb el seu nas i superbailoteos de l'Eduard motivat a la pista interna amb grada de l'Sting.

Desde aqui i encara que no m'entenguin, vull donar les gràcies a la Runa i l'Erik per ser tan bona gent amb nosaltres i sentir-nos com a casa.

Freestyle

2006-12-04T10:51:00.000+01:00

Hola colla de malalts!

Com tots (o alemenys alguns) sabeu, tota persona que trepitja aquestes terres és després autor d'unes poques ratlles en aquest blog per tal d'intentar descriure la seva estada i així donar una vaga idea al proper visitant. Doncs bé, l'Albert, usease my brother, és poc amant de la prosa i com a bon freaky barbacoa gestat a la elisava, prefereix mostrar les seves sensacions a través d'imatges i poemes visuals.

Seguirem publicant tot el que ens arribi de tan admirat i crugit personatge.

Petons!!

Video conmemoratiu : Brothers !

2006-11-29T20:30:00.000+01:00

Pues nada monadas...aqui està video en conmemoració de la visita brutal dels nostres estimats germans.

Espero que us agradi, l'he fet ràpid perquè anem molt enfeinats ultimament i no tenim molt de temps.

Suerte !

center>

Festa aniversari Sarah !

2006-11-23T20:15:00.000+01:00

Bueno després de la nostra tornada a Molde, el dissabte es va celebrar de manera adelantada l'aniversari de la Sarah ( la noia belga ), alguns ja la coneixeu.

Va ser una nit molde divertida, ella va llogar la Grotta ( alguns també la coneixeu ) i vam quedar tots allà per lar-la una mica.

La nit va ser una mica estranya ja que en el meu cas vaig començar la nit al pis, després vaig anar a la grotta, després a casa de L'eric, el Lars Tore i la Runa qui desde feia temps haviem quedat per fer una fest allà, després a la grotta altre cop, més tard a l'Sting amb el Cruze i després ...

El tema està en que com que avui hem tingut un exàmen de Norueg duríssim, les ganes de festa estàven allà i es va liar una mica com sempre.

La Sarah va rebre regals i va conseguir una gran unió de individus d'erasmus.

Us poso unes fotiquis de la nit !

Viatge a Holanda :: Amsterdam

2006-11-21T23:36:00.000+01:00

Amsterdam
3/3

3a i darrera part del viatge.

Si us he de ser sincer, el cansament va començar a fer fatiga a finals del nostre periple Leeuwardenc. Dormir en un matalàs inflable durant bastantes nits passa factura i la alimentació a base de Shoarma's i Falafels també. Desde aquí, el nostre petit anonimat, vull agrair a la mare d'en Josep Colet el parell de menjars amb els que ens va deleitar ( sí, vam coincidir amb la visita de la mare del Pepe i el seu Tito ).

Vam arribar a la conclusió que ja que les bicis ens havieen fet tant de servei a Leeuwarden, que millor que endurnos-les cap a la capital holandesa per acabar de fer el seu servei. Com que el viatge fins a la big city era en tren, les vam embarcar amb nosaltres.

Com que vam marxar en diumenge, vam tenir sort d'enganxar una petita oferta amb la que podiem viatjar amb preu especial i a sobre en primera classe ( no estem parlant d'un Concorde de la Air France direcció New York ). Dit i fet, en un parell d'hores i mitja ens vm plantar a l'arxifamosa "Central Station". L'hotel que vam agafar per passar les 3 darreres nits ens va sortir igual de preu que els tipics campings d'allà. El problema és que estava una mica fóra del cercle cèntric, però per això duiem les bicis.

Un cop instalats en un altre super hotel ( he perdut el compte de les estrelles que hem arribat a gaudir ) vam anar a menjar alguna cosa. El dia se'ns va tirar a sobre i vam anar a fer una cerveseta a una plaça animada del centre. Allà vam veure el partidàs del Gaúcho contra el Saragossa. Després d'això el cansament ens va invair el cos i vam anar a dormir entre llançols i flassades de seda de l'antiga xina amb bordats d'or blanc de l'antic imperi del país del sol neixent.

L'endemà vam feer una mica de turisme, sobretot vam anar pel centre. Vam estar a Damrak, la plaça Damm, veient els canals, passejant en bici i vam fer una petita parada de rigor al "Red light district" ( no penseu malament tampoc ). Un bon dinar al Kentucky Fried Chicken i a córrer. Vam entrar a moltes botigues de souvenirs per comprar 4 records en forma de encenedors i alguna altra cosa, res de l'altre món. Abans de dinar però ens vam trobar amb el Pepe que havia deixat a l'aeroport a la seva family i volia gaudir una mica més de la nostra visita.

Després de sopar, ens vam arreglar una mica i vam decidir sortir per comprobar de que estem parlant quan parlem de festa a Amsterdam. Al ser dilluns la cosa estava molt tranquila, però segons les indicacions d'un parell de mosses maques vam acbar petant a una discoteca a les 3 del matí on, en teoria, era lloc de peregrinatge de la gent més jove i universitària de la ciudad de los placeres. La veritat és que quan vam entrar no hi havia pràcticament ningú, però a mida que passàven els minuts allò anava omplint-se de gent i noies. Bona notícia, perquè mentir.

Tampoc va ser la millor nit de les nostres vides però ens ho vam passar força bé, vam conèixer a alguna mossa i a alguna cachonda holandesa. Com sempre passa en aquell país, una de les millors parts de la nit va ser la tornada en bici cap a l'hotel, jo anava de paquetón del Pepe i les carcallades van estar a l'ordre del dia durant tot el trajecte de tornada.

Aquella nit vam fer la pirula i vam sortejar les grans mesures de seguretat del complex hoteler per poder fer que el Pepe passés la nit amb nosaltres sense haber de pagar una habitació apart.Bé, va, ho diré, aquella nit abans de acabar de festa vam passar a fer la ruta màgica pel barri roig en plena ebullició de gent amb ganes de passar-ho bé amb noies regulades per les autoritats tant sanitàries com governamentals...però tampoc penseu malament. Per mirar, de moment, no es paga.

El tercer dia vam fer més turisme de tota mena. Vam visitar el "Vondel park" que ens queia molt a prop, el museu Van Ghogh, el barri adinerat i la zona més guapa de canals. Vam acabar el dia comprant els ultims records i regal per la Diane i vam despedir el Pepe que se'n tornava cap a Leeuwarden on ja tenia ganes de ser-hi per anar de festa. En Josep és en Josep.

Res més, sopar algo, fer la maleta i a dormir dóra que a l'endemà ens esperava un dia dur, però molt més dur del que ens pensàvem.

El trajecte de tornada cap a la nostra estimada i anyorada noruega va ser un calvari, el pitjor que hem patit tots en un aeroport dintre de les nostres curtes vides.

Primer de tot, al arribar a la guixeta de la Sterling.dk, la noia enss va dir que els nostres noms no apareixien en el sistema i que no podiem volar. Després de fer-li entendre que el paper que teniem era el de la reserva i que haviem de sortir per pebrots, va fer una petita trucada i ens va sobsanar el problemet. En teoria el nostre vol direcció Oslo sortia a les 9:35 i el que la noia ens havia donat sortia a les 9:00 desde la Gate M7. Raro que un vol sorti abans dora. Com que feiem tard per culpa de la incompetència de la noia i per ladelantament sorprenent del vol, vam arribar després de correr mitg aeroport i passar pel nous i estrictes controls de seguretat estúpids ( no es poden entrar colònies ni gels ni res que estigui en un enbas de més de 100 ml a l'equipatge de mà ) vam arribar a punt per embarcar. Un cop a la cua i apunt de pujar a lavió, la Isabel va fer un comentari que ens v fer baixar de l'hort. Aquell aparell curcador dels cels centreeuropeus tenia una destinació diferent a la que hauria de tenir, Copenaghen.

Estupefactes pel que estava succeint, li vam comentar a la noia del control de Boarding el que passava. Va fer una trucadeta a la inútil que ens havia cambiat els vols i no se li acudeix res més que agafar-nos els bitllets, trencar-los, llençar-los a la brossa i escriure'ns en un paper amb un boli B12. Ens diu, aneu corrents a aquesta porta i allà ja estan informats de l'error, només cal que arribeu i embarqueu, però de pressa ja que surt en 40 minuts. El que la noia no sabia i sí hauria de saber és que per anar a aquella porta haviem de sortir de la zona de embarcament i per tant, tenir el consequent drama. Res tu, corrent altra cop cap a la guixeta de la incompetent. Per sort, a priori, la xiqueta no hi era, però hi havia una altra. Ens demana els DNI's i treu els bitllets per l'Edu, el Mauri i la Isabel, a mi em crida i em diu : Vosté s'ha de quedar a terra, té el DNI caducat.

La meva paciencia va començar a defallir. Li vaigexplicar que era un error, que no m'hi havia fixat, que havia agafat molts vols i que no duia el passaport perquè me l'havia deixat. Res tu, que no. Finalment li vaig ensenyar el meu carnet d'estudiant norueg i va decidir comentar-li a una altra mossa que truqués a inmigració de Noruega per mirar si realment hi vivia allà. Com que noruega és un país com deu mana, en 2 minuts tot arreglat, bitllet i vinga a córrer altra cop. El sguent control de seguretat era més exhaustiu i més concurregut i vam perdre 15 minuts en passar-lo. Tal i com passa a "Solo en casa 2" les corradisses per l'aeroport van ser un espectacle.

A l'arribar a la definitiva porta d'embarc ens esperava encara un altra sorpresa. La gent no podia entrar a l'avió per un problema de seguretat. Ens van fer esperar la suficient estona com per perdre el seguent vol de Oslo a Molde. Ens van fer donar un passeig inutil en bus per la pista, passar un control de seguretat ( el 3r ) i a mi em van "cachear" a fondo, tot això escortats per policies amb metralletes que ens miraven com si fòssim terroristes. 1:35 minuts més tard el vol s'enlairava. Ens van regalar una cerveseta i unes minipringles per les molèsties ( té cullons el tema ). Un cop aterrats a Oslo ens van comunicar les seves disculpes i ens van informar que hi hauria un equip de persones de la Sterling.dk esperant-nos per arreglar les consequents molèsties i pèrdues de temps i vols. Això sí, abans de sortir de l'avió, altre cop a ensenyar el DNI's.

La cconclusió és que no ens esperava ningú i que la Sterling es va rentar les mans pel tema que haguéssim perdut el vol. Només ens van donar un paper conforme sí, el vol havia arribat amb retard per problemes de seguretat, i ja està. Si voliem tornar a Molde, haviem de pagar de la nostra butxaca un bitllet nou. Resumint, pèrdua de temps, de diners i de paciència per culpa d'una companyia en la que tots hem perdut la poca confiança que es pot tenir a una companyia aèria.

Per si de cas, unes fotos de la capital holandesa dels girasols, les amapoles, els molins, les llanures, els peanuts, el sexe regulat, les drogues tobes legalitzades i acollidor de 3 grans amics que disfruten de la vida més que ningú.

Gràcies per rebren's, i gràcies també als meus companys de viatge per fer que m'ho passés tant bé.

Viatge a Holanda :: Leeuwarden

2006-11-19T17:38:00.000+01:00

Leeuwarden
2/3

Hola de nuevo amigos.

La nostra segona parada del viatge va ser Leeuwarden, petita i agradable ciutat que acull els tres petats per antonomàssia a Holanda.

Leeuwarden és com un mini-Amsterdam amb tot lo guapo que això comporta. Parcs guapos, canals, carrers amb encants, cofee's i infinitat de Shoarma's per fer que la teva alimentació i nutrició sigui la millor.

Aquests tres mosqueteros viuen molt bé. La residència on viuen és més gran que la nostra, alberga molts més estudiants internacionals i la festa és diferent. La gent de la ESN-Leeuwarden ( www.esn-leeuwarden.com ) s'ho curren molt i organitzen multitut d'events per fer que l'estada dels estudiants fóra del seu país sigui, com a mínim, èbria i viciosa.

Resumint podriem dir que només arribar no ens esperava ningú, vam haver de trucar al Pastís perquè ens vingués a recollir ja que no sabíem on haviem d'anar. En 10 minuts va aparèixer amb la seva bici. El tema de les bicis és tot un món a explorar. Allà tothom va en bici, és una eina inprescindible per la supervivència. La residència no cau molt lluny del centre, pero els teus 15 minuts de patejada no te'ls treu ningú. Amb la bici això canvia radicalment i anar d'un lloc a l'altra de Leeuwarden es transforma en un trajecte càmode, ràpid i divertit de cullons si has begut una mica més del compte.

Apart de visitar la ciutat una mica, si alguna cosa bem fer en aquell ciutat del nord d'holanda va ser estar de festa ( és el que fam aquells sempre ). El dilluns, dia en que vam arribar, és el dia fort de sortida dels estudiants allà. El temple de festa per aquests nous holandesos és una discoteca anomenada "Rumours". El Pepe és un vell conegut allà, una mena de "Blas Blas" a lo centreeuropeu. El curiós del tema és que aquestes discoteques funcionen amb una moneda de canvi i no en euros. També he de dir que vam desembarcar en un país baratíssim per nosaltres ja que la diferència de preus respecte a Noruega és abismal.

Ho farem fàcil :

1 Birra al súper de Molde = 20 Krones = 2,41 Euros
1 Birra al súper de leeuwarden = 0,29 Euros

Bé, la clau d'això resideix en que abans de sortir de festa, pots canviar 10 euros per 13 fitxes. cada fitxa representa una cervesa i cada 3 fitxes et pots veure una "long drink" o el que és el mateix un cubata dels de tota la vida.

Aquella nit no va ser massa mogudeta perquè no hi ha havia gent, això sí, vam comprobar el que ja haviem intuit. El viatge de tornada en bici desde el centre fins a la residència va ser un festival de cachondeo. Mantenir l'equilibri sobre una bicicleta en plan años 40 en Alabama no és fàcil depenent del teu estat etílic. El Pepe va patir alguna que altra caiguda mentre disfrutava del viatge com a paquet a la bici d'un holandés...

El dimarts va ser un dia tranquil i el dimecres vam decidir anar a Gronigen per la nit. Diuen que aquella ciutat té molta vida nocturna i haviem de fer algo de turisme així que ens vam motivar i vam fer el trajecte d'una hora en tren cap allà. Aquella nit tampoc era la més moguda de groningen i vaig començar a pensar que potser a holanda no hi ha tanta festa com ens van vendre. S'ha de tenir en compte que venim d'un petit poble de postal tot nevadet i la festa és la justa al poble, però les nòies vikingues ajuden a passar-s'ho millor. Independentment de si hi havia molta gent o no, la nit va ser molt divertida, el Pepe va desaparèixer del mapa i no el vam veure fins l'endemà al matí....ai...Josep !

Dijous va ser tranquil.let també. La clau va ser el divendres. Els de la ESN van organitzar una mena d'excursió nocturna molt currada. El concepte era senzill però eficient. Anar en bici visitant cases d'estudiants holandesos i allà ells ens invitarien a veure i a jugar a jocs per passar-s'ho millor. Tota la gent es va dividir en 4 grups. Jo, el Mauri, en Josep i el Marcos vam anar amb el grup A.Era un bon grup, jo no coneixia a ningú, però això no és cap problema quan es parla de festa. Un parell de francesos ( l'Igon + batboy i el Kobe bryant), alguns holandesos i alguna holandesa, una catalana ( l'anxeneta de la autonoma ) i un grupet de Polaques molt interessant. La primera visita va ser a una casa situada bastant lluny del centre i allà vam participar en un joc que diria que s'anomena "Bier Row". Joc senzill en el que si tens mala sort, en questio d'un parell de minuts pots acabar bebent 13 birres de St. Hilari. Mala dinàmica si vols aprofitar la nit i no morir en l'intent de passjar-te en bici la resta de la nit pel costat dels canals tant guapos de Leeuwarden. ( que li diguin a en Kobe Bryant).

La por ens va invair en aquell piset currat. Vam sobreviure miracolosament. Les seguents cases van ser un seguit de jocs semblants però amb la diferència que tot quisqui va decidir tirar la toballola i veure sense parar. la diversió estava assegurada. Jo vaig decidir en un moment de la nit, conèixer algunes de les integrants del nostre super A Group. Dit i fet, primer vaig conèixer la anxeneta, després a una holandesa i després la clau de la nit, les polaques. jo només volia explicar-lis que a catalunya a vegades ens diuen Polacs i que per això teniem alguna cosa en comú.

la nit va acabar en una mena de pub-disco anomenada "Scooters". va ser molt divertida aquella nit, que li diguin al Pastís, al Pepe, al Kobe i a mí.

Resumint podriem dir que la nostre estada a Leeuwarden ens va servir per veure als colegues, conèixer gent, disfrutar d'un país exageradament pla , sobretot, per valorar més la nostra estimada Noruega que tant ens ha encandilat. Per mí i els altres, Noruega és un dels millors llocs per viure.

Bé, gràcies al trio calabera per rebre'ns, gràcies a tots elss erassmus que ens van fer sentir com a casa i gràcies a tothom en general.

Com sempre, poso algunes fotos d'aquesta segona parada, l'equedor del nostre viatge.

Viatge a Holanda :: Oslo

2006-11-17T20:58:00.000+01:00

Oslo
1/3

Bueno gent, acabem d'arribar del nostre particular viatge per terres holandeses per visitar els nostres preciats amics ( i petats ), en Pepe, en Marc i l'Alberto.

No faré un resum extens com el finde de Trondheim perquè hem viscut masses coses i estaria fins el juny escrivint així que diré 4 coses de cada una de les tres parts del viatge i posaré fotos.

Dividiré el viatge en tres parts que van ser les parts en les quals vam separar-lo.

Primer vam estar un fi de setmana a Oslo. Com que l'avió sortia desde allà, vam decidir anar-hi en tren aprofitant que tot noruega estava tenyida de blanc. El tren surt desde Andalsnes i arriba a Oslo. El trajecte és impresionant ja que vam creuar mitg país en un dia asoleiat amb 1 pam de neu. Increible el paisatge, una mica el de sempre, noreuga mai decep en aquest aspecte.

Un cop a Oslo ens vam allotjar en un altre Hostal Internacional com el de Trondheim ( recordeu aquell complex hoteler de les mil pistes de ball i gimnasos ? ). Estava una mica allunyat del centre però era barat.

Resumint podriem dir que Oslo és la ciutat més cara del món i que el nivell de tuneig és basstant alt. El centre de la ciutat és molt guapo i és multiracial a base de bé. Un port molt currat i una extensió de ciutat increible. Vida nocturna molt currada i ties bones a patades. El Síndrome va fer acte de presència més que mai, una locura.

La segona nit vam conèixer dues espanyoles mentre me les intentava lligar parlant en anglés. Situació extranya i certament vergonyosa, però totalment productiva ja que es van convertir en una peça clau de la nostra supervivència la tercera nit, la nit en que l'endemà marxàvem cap a terres molles i planes amb molins. Un 10 per elles, tenim 2 amigues més a sumar i una demostració que a espanya encara hi ha bona gent.

Res més, espero que agradin les fotos.

Brothers Molde Team ( by Mark )

2006-11-02T17:12:00.000+01:00

Brothers Molde Team

Bon dia, és un plaer per mi deixar constancia escrita del que ha estat per mi una experiencia única en la vida: Molde’s Festival.

Aquest viatge era un tema pendent per part dels germans, i es va fer realitat el dia que em vaig enterar que el germà de l’Edu, l’Albert, també tenia intenció d’enfilar cap a terres noruegues. Dit i fet, ni cort ni peretzós, ens vam posar en contacte i sin comerlo ni beberlo, teniem a les postres mans dos bitlles amb vol charter Barcelona – Molde en Business Pepino Class.

Només hi havia un problema: No ens coneixiem fisicament, teniem una referència dels respectius germans, el Grau de fundiment i crujimenta que portem psicologicament parlant.

Dissabte dia 28 de novembre 6:15 h. Aeroport del Prat.

Vam quedar sota el gat inflat que hi ha a la Terminal, jo portaria una rosa i ell una revista playboy grapada al llavi, així seria impossible no reconeixen’s. No val caler, ja que erem els unics sers humans en el aeroport a aquella hora, ni les peruanes de la neteja havien arribat, tot just estavem col.locant la pista d’aterratge.

El viatge va ser ràpid e indolor, la Business Pepino Class va ser el que ens pensavem; asientos amples, asafates vestides de conillet i amb faldilla (no cal que digui qué passa si una noia porta faldilla… oi, Albert?)

Vam haver de fer dos parades tècniques a Munich i a Oslo... Un cop a Molde...Primera sorpresa...

Veniem de Barcelona, amb una temperatura anormalment alta i aterrem a Molde City a 2 sota zero, el canvi radical, una proba més que el canvi climàtic existeix, la extinció dels dinosaures a un pas.

Un cop allà, cap problema, bus i cap als apartaments dels amigos, vam tenir prou amb mitja hora per tenir una idea perfecta de la convivència a Molde, allà estava el Mauri, la Diane i la Isabel. Vam realitzar una ruta turística del apartament i vam deixar els bartulos.

En el viatge, hi havia un temor que ens tenia corpresos al Brother’s Team, la comunicació verbal amb la gent que no fos castellanoparlante... més endavant us explicaré com es va solucionar.

Allà, indiscutiblement és hivern, temps de recolliment espiritual a casa amb la calefacció o al voltant d'una llar de foc cantant cançons com vella xiruca o el virolai i explicant novel.les caballeresques o histories erotiques amb el moscatell i els aromes de montserrat regant la vetllada... Doncs el lloc de recolliment per exelència d’aquesta gent és una terrasseta on pendre cafés tapadets amb manta, la bakeri, el Dockside i el Sting, el local per antonomasia de Molde...

Va arribar el vespre-nit de dissabte, dia gran al Apartament A 101-106, i per molt que ens avissessin, la sorpresa i la alucinació va ser espectacular.

El timming de les coses va diferent, a les 21:30 h. Ens trobavem sopats de pa amb tomaquet i embotit acabadets d’arribar de Catalunya i la festa va fer només que començar.

Aqui les vetllades ludico-etilico-festives son sorprenents, ja que sense un donar-se comte, es van destapar les ampolles de güiski, vodka i Ponche i deuria ser pel gran aroma que desprenia tal líquid, van començar a aparèixer les bestioles que ajuden als nostres amics a fer més lleugera la vida aqui... Van aparèixer el Crucero por el Mediterraneo i el soldado Universal...el duo germànic per exelència, també van venir la Sarah i el seu nòvio Maxim (...crec que això serà digne d’una explicació més exhaustiva per part del Molde Team) i la segona valenciana, la Nàdia i el seu novio Stola (una pedazo de gran persona)

Sense donar-nos compte, eren les 23:00 h. I la festa va explotar, tots erem amics de tota la vida i el problema del idioma que en principi temíem el Brothers Team va desaparèixer a l’instant...

La nit va recalar al Sting i la seva terrasseta amb vistes al Fjord i va ser una nit interessant, llarga i espectacular.

El dia seguent, després de que se’ns passés la resaca, vam efectuar la visita obligada per Molde, i tal com ens parlavem, Molde és una ciutat en que es respira un ambient de pau i tranquilitat que fa que el ritme de vida aqui s’aturi en el temps.

El dia es va fer molt curt i quasi bé vam empalmar amb la nit, un nit que va fer que ens acabessim totes les existències d’alcohol que hi havia al apartament i després d’un peinado de Fabrikkvegen, tot l’alcohol present a Molde.

Una nit que ens va ensenyar que es pot fer amb ampolles de refresc de 50 cl....

Una nit que molta gent recordarà cada dia que surtin al balcó i mirin cap al centre de Molde City.

Dilluns ens van encomanar, i després d’aixecar-nos molt d’hora, vam llogar un cotxe al rent a Wreck i vam enfilar cap a Atlantic Road per veure si el resultat de la primera vegada que van anar a pescar va ser fruit del error del principiante o estavan amagats unes maquines de la pesca esportiva...

Un cop ens van donar les claus del Audi Allroad ultim model, vam arribar al lloc de peregrinació de tot aquell que vulgui perdre la virginitat en el món de la pesca i no deprimir-se en l’intent. Aquell lloc va propiciar la pesca en abundància de 15 enormes pescaos, que amb més o menys problemes vam poder pescar, no sense indicar que pel camí van quedar dues canyes enrocades, dues canyes trencades i realitzant la pesca amb el fil només...

El problema venia ara... que collons es fotia amb tots aquells peixos de tacte gelatinós i que no paraven de fer espasmos post mortem...El nou cunyat del Mauri es va oferir molt gentilment a realitzar una neteja acurada de tot aquell pescao i vam sopar peix al forn amb patates, ceba, molta ceba i parrots... un sopar que ens va deixar huella.

Ja que teniem entre les nostres mans aquella màquina, el Saab 93 amb tracció integral i amortiguació ultimissim model, vam decidir que després de realitzar, per part de l’Arnau una ruta turistica per la ciutat de Molde, provar les amortiguacions i si els vadens que hi ha als carrers són per reduïr la velocitat dels cotxes o per probar si les lleis de la fisica estan per alguna cosa.

L’única cosa que ens quedava per veure era el motiu pel qual els nostres companys estan aqui, la Molde University, vam anar a esmorzar a la Kantina i vam fer un recorregut per veure el pedazo de pepino de Universitat que tenen.

Cada dia que passaba feia més fred i vam deixar la ciutat de Molde entre una tormenta de neu, que va fer que el vol sortís amb retard després de ruixar l’avió amb aigua calenta per tal de no quedar-nos tirats en ple vol.

El resum del viatge és el seguent: Festa + xurris + alcohol + peixos + peinados furtivos + coca-cola’s festival + riure + futbol = Una estada irrepetible.

Si us heu donat compte no he parlat de les noies que campen totes soles per Molde, però només us diré que tot el que expliquen aquests malalts és veritat i que és una juerga padre alegria de la huerta.

La conclusió és que el dia que aquests 3 nois marxin de Molde, la ciutat mai més tornarà a ser la mateixa, i que molta gent no sabrà que fer sense la malaltia dels amigos de los niños.

Marxo amb la tranquilitat de tornar a casa amb coses noves, el descobriment musical de l’any; los D-Movidas, la utilitat de les botelles buides i la violació en tota regla de les lleis de la física.

Moltes gràcies a tots per poder disfrutar d’aquesta dies amb vosaltres!!

Alcem el puny i cridem ben fort: Visca Molde i Visca Catalunya !!

Mark

Primera nevada !!!!

2006-11-01T15:47:00.000+01:00

Neu

Si nanos sí.

Avui al matí hem anat a despedir els nostres germans a l'aeroport internacional de Molde. El dia era plàcid, seré. El tema està en que un cop deixats embarcats, hem agafat el bus de tornada i s'ha començat a tapar i a caure alguns flocs de neu. En questió de dos hores, han caigut entre 10-15 cm.

Si aquí el paisatge ja és guapo de per sí, Molde nevat és guapíssim. Pels freaks només dir que és una neu molt seca i pols. Brutal. Ens queden 2-3 dies de nevades així que ja que estem a una mitjana de 2ºc, crec que aquest paisatge ja no ens abondanarà apartir d'ara.

Unes fotos !!

Viatge a Trondheim :: Diumenge

2006-11-01T11:55:00.000+01:00

Trondheim 3/3

Diumenge.

El diumenge va ser un dia cansat. Dues nits fortes com aquelles passen certa factura i el camí de tornada era suficientment llarg i pesat com per tenir la moral una mica tocada.

Un cop llestos i amb les maletes a la frago, vam intentar trobar l'estadi de futbol del trondheim, els alemanys tenen bastanta fixació i obsessió per aquest esport. No el vam trobar perquè l'estadi que apareixia al mapa era només una pista d'atletisme. Res tu, la gana tenia més força i vam anar de pet en busca d'algun lloc on poguéssim nutrir-nos.

Una espècie de McDonald's de Shawarma's i pita's ens va rebre amb els braços oberts. He de dir que en aquell local situat a uns del carrers principals de la ciutat, com a mínim jo i l'Edu ens vam menjar la pita més gran de la història. Increible, va ser acabar-la i no tenir esma ni per aixecar-nos. Només de pensar el llarg camí de tornada en el nostre super Porsche Cayene Turbo S amb bixenon i tots els extres que vam llogar, ens vam morir.

Però és el que tocava. El finde va ser intens i emocionant, ara ja conec el paradís a falta de passar un finde a Oslo ( no tardarà en arribar l'ocasió ). Com molt bé saben ara els nostres germans que tot just fa 2 hores que han marxat, la fama de noruega és la que és per mèrits propis. Espectacular.

El viatge de tornada es va fer més pesat que el d'anada. La pluja i les baixes temperatures van afectar a la conducció. Com que sóc un noi partidari de la pell de cocodril i no la d'os pel seient dels Cayene's, no vaig poder dormir gaire durant la tornada. Tant de luxe durant un finde passa factura.

Un parell de parades per descansar, pixer i pitillar una mica.

La nota curiosa del camí de retorn a casa nostre va ser que prop de Molde, jo i la Sarah vam notar un soroll estrany que s'anava accentuant gradualment en el nostre vehicle germànic de superluxe. El Mauri, el "driver" també s'hi va percatar i vam decidir parar a mirar que estava succeïnt en el cotxe. Lamentablement per nosaltres, el "tornillos" de les rodes s'estàven desenroscant i el drama podria arribar a ser majúscul i continuàvem el nostre camí de retorn. Res tu, dramatisme absolut per l'absència d'eines al vehicle i l'assistència de la Porsche que no responia a les nostres trucades d'auxili.

Al final, com sempre, guants, gorro de llana i vinga a parar cotxes sota la pluja a una carretera a 20 km de casa, plovent i amb el derbi de Madrid a mitja hora de començar.

Un bon hame va respondre a les meves senyals en plan aeroport i ens va deixar molt amabelment les seves eines per arreglar la petita averia.

Vam arribar a casa i vam veure el partir. Del partit no diré res perqè tots sabeu com va anar i ara no ve al cas.

Resumint, podriem dir que Trondheim és una ciutat molt guapa, amb encant. Ens ho vam passar de conya en el nostre particular "Road trip" i vam disfrutar altre cop dels nous amics, d'aquest magnífic país, del moment que estem vivint i com no....de les superties que surten de sota les pedres aquí Noruega.

Finde trondheimtil, un 9,75. Arnau Peris nominat a premi Nobel pel descobriment del Síndrome. No és perillós ni venigne, però sí dur de pebrots.

3/3

Viatge a Trondheim :: Dissabte

2006-10-26T17:13:00.000+02:00

Trondheim 2/3

El dissabte va ser un dia una mica extrany. El cansament físic va afectar a la majoria dels integrants i fins ben entrada la tarda el que tots coneixem com a resaca va ser la gran protagonista.

Ens vam llevar relativament dora. A les 12 estàvem tots més o menys llestos i vam decidir anar a fer un tomb per la city. El recorregut va ser semblant el de la nit anterior però en aquest cas amb un propòsit més cultural. Només arribar a la zona del centre, a l'equip catalano-vellascola ens va entrar una gana espantosa. L'objectiu era trobar un lloc barat per menjar. Burger King. En quan el vam veure vam entrar tots decidits.

Aquí noruega el tema de les targes de crèdit o dèbit funciona d'una manera molt extranya. Per exemple, amb la meva tarja de dèbit no puc treure diners i només pagar en segons quins establiments. La de crèdit sí que deixa treure diners però tampoc pots pagar a tots els llocs. El tema està en que l'edu i jo vam anar a treure diners a un caixer proper mentre el chef ( ara en parlarem d'ell ) ens cuinava unes maravelloses hamburgueses i unes patates fregides. De camí al caixer o "MiniBank" vam veure una botiga que tenia pinta de ser guapa. Vam entrar per veure quina moguda es porten aquí dalt en quant a vestimenta urbana i patapam. Primera sorpresa del dia. Una pedazo de noia s'estava enprovant unes bambes. Jo em vaig indignar molt perquè no pot ser que no pugui ni donar 2 pases sense haver d'anar en compte de no tindre aquests ensurts en forma de extremada bellesa nòrdica. Un cop ambobats i havent vist que la moda aquí és la que és, vam prosseguir el nostre petit viatge cap al caixer automàtic.

Vam treure els diners i vam tornar.

A Barcelona, Catalunya i Espanya en general, quan un va a qualsevol establiment de menjar ràpid es troba amb gent normal que hi treballa. Joves que busquen els seus primers calerons per cremar durant el finde o algun crujit més entrat en edat que és el Màster de l'Univers ja que és encarregat de local. Inclús et trobes petats en forma de segurates. Això és noruega i fins i tot en aquest aspecte canvien les coses.

A l'Eduard i a mi ens esperava una sorpresa ben bona. Aquell Burger King era el paradís. Les encarregades de oferir els serveis als clients a la caixa ( les caixers de tots la vida ) eren 2 àngels caiguts del cel per maravellar al personal i la cuinera era un regal de nostre senyor si és que existeix. A més, aquí és molt fàcil caure en l'opció fàcil de les rosses, i allà podies triar. Jo personalment crec que en aquell moment algú s'estava enfotent de nosaltres o hi havia una càmera oculta perquè ens vam arribar a marejar i tot. Una rosseta perfecte i una morena que feia caure la baba cullons !. Un cop recollit el menjar, la sorpresa va ser que inclús la segurata era una cachonda. Mai havia vist una dona aixi amb aquella indumentària tant penosa entre soldado de las fuerzas armadas i poli cutre.

Indignats amb aquella ciutat, vam decidir menjar i oblidar per un moment que estàvem a la boca del llob. El team centreeuropeu va decidir anar a fer uns cafés perquè ja havien menjat uns bocates al magnífic Hotel Melià Gran Caribean Islas Cocodirlo Dandee de 50 mil estrelles d'or i retrobar-nos més tard. Mitja hora més tard ens vam trobar a l'epicentre del centre de la segona ciutat noruega.

Allà vam enfilar cap a una mena de plaça a caball entre on erem i la famosa catedral. Aquell recorregut està ple de botigues fashions, gent de tota mena, baretos moderns, cafés guapos i com no .... ;) . Vam arribar a la "famosa" plaça on estàven tocant en directe en un petit escenari.L'ambient era bastant guapo. Vam anar a parar al Trondheim Torget, un centre comercial bastant curiós arquitectònicament parlant. Com que viatjàvem amb noies vam arribar a la no errònia decisió que ens havíem de separar per no haver d'estar cada 2 minuts entrant a cada botiga femenina. Dit i fet. Ens vam seprar per països i ens vam patejar el centre comercial. El cansament ens invaia el cos i vam fer l'esforç de recorre'l tot. Un cop vist tot i totes, vam sortir un moment a descansar els nostres cossos. Jo vaig aprofitar l'ocasió per preguntar a 3 noies on podiem anar de festa aquella nit i van ser molt bones i simpàtiques ( sempre s'ha d'estar a punt ).

Un cop ens vam retrobar tots en els bancs de la plaçeta del centre neuràlgic del Trondheim Torget, vam enfilar carrer avall direcció la famosa catedral. S'ha de dir que és una catedral molt guapa i gran, només de pensar en el moment de construir-la i haver de modelar totes aquelles estàtues em vaig marejar. Al costat hi ha diferents museus d'armament i no sé que més. Un cop visitada per fóra la catedral ( estava tancada ) vam dirigir-nos al que s'anomena el "Old Trondheim" una mena de casc antic bastnat guapo, rollo Amsterdam. El cansament era el que era i vam parar a fer u cafetó o algunes xocolates, tapadets amb una flassada vam disfrutar d'una horeta de xerremeca entre tots en aquell tranquil barri gèlid.

Després vam enfilar cap altre cop cap l'hotel Arts ( teniem l'habitació dúplex ). Abans però vam anar a comprar algo per sopar. Uns sobres d'aquells de pasta preparada i llestos. Al arribar al supercomplex hoteler amd 34 piscines , 9 restaurants temàtics, 3 cines, 123 boleres, casino i local d'steap tease, vam decidir descansar una mica i fer una bacaineta per preparar el cos per la segona i última nit en aquella bonica ciutat.

2 horetes més tard, estàvem descansats, sopats, cagats, nets i preparats per la segona crema.

La nit va començar com l'anterior tot i que vam decidir cambiar de quartel general i fer servir la nostre habitació per veure algunes cervesetes per calentar el cos. El fred aquella nit va ser bastant exagerat. Aquell vespre vaig conèixer unes noies de Cadis que s'albergàvem com noslatres a la cúspide de la luxúria en forma de hostal. Es veu que havíen vingut a veure una amiga que estava estudiant a la uni de Trondheim. Res, 4 paraules i " a vé si nos vemo de porai chikillo !". No les vam trobar ( millor ).

També vam mitg conèixer unes franceses que la Diane havia conegut el dia anterior crec. Van aparèixer a nostra habitació preguntant per ella ( ella s'estava dutxant en aquells moments ) per si podien venir amb nosaltres de festa. Sense examinar-les gaire el Cruze i jo ens vam alegrar molt per aquell interés i ens va animar la nit. Van dir que vindrien més tard tunejades per anar de festa.

Lamentablement, les ganes de crema van fer que l'espera sigués la justa i vam marxar sense elles ( no van aparèixer ).

Durant la segona nit el problema amb l'edat va ser el mateix i inconscientment vam acabar passant tota la nit en el mateix local que la nit anterior. Com que estava guapo i cap al tard aquell local estava ple, era bona idea quedar-s'hi. Jo hagués preferit anar a catar altres llocs com el famós "Vista", però quan vas tanta gent, costa posar-se d'acord i ja vaig desaparèixer la nit anterior.

Passar tota la nit en aquell bonic local va suposar un repte per mí. Volia fer noves amistats i els metres quadrats eren els que eren. Dit i fet. Primer vaig conèixer el Dj, en Carles ( Carl ). Una mica seguint la meva dinàmica de sempre vaig demanar alguna cançó, en aquests cass vaig demanar "The Roots" ja que els estils que podia posar eren una mica limitats ( no estava gens malament ). Després el paio em va preguntar que d'on era i aquestes coses i es veu que el tio havia estat a barna i estava encantat amb la nostre ciutat. Vaig aprofitar de parlar amb ell fins que una parella que estava xerrant a la taula del costat de la nostre marxèssin. Un grupet de noies m'aguardava a la seguent.

Al 10 minuts ja estava situat en primera fila. En aquells moments va ser quan el Síndrome trondheimtil va aparèixer per la resta de la nit. Un seguit de dones increibles aguardava el meu temps. La primera que vaig conèixer i de la qual no tinc fotos era una espècie de superdona increiblement proporcionada. Rossa, de cara preciosa, i un bon parell de raons. En 2 minutets ja estàvem xerrant. Em va dir que ella estava allà per reunir-se amb les amigues, fer una copa i dirgir-se a una "After-Party". Em va dir que li sabia molt de greu, que li queia de conya i em volia conèixer, però que no podia portar tanta gent, ni tan sols a mi. En aquell moment em vaig cagar en la mare del tano, de la mierda la Sole del Mechero i tot el que calgués. Vaig dilatar la conversa fins que va marxar i em vaig quedar sentat on era meditant i filosofant sobre el concepte de sort en aquesta vida. Res tu, als 4 minuts el Síndrome tornava a fer acte de presència. En aquest cas una noia no molt agraciada i la seva superamiga en plan spice deportista se'm van sentar davant amb total inpunitat i van brindar la meva copa per fer notar la seva presència. Una mica seguint la línia de sempre, preguntes i respostes típiques, cares de sorpresa per saber que era de Barna i altra cop el maleït concepte d'After-Party. Jo penso que si tothom va de aferparty, que cullons, fem-les populars i per tothom i disfrutem-ne tots plegats cohone.

Com que ja estava fart del tema aquest vaig indagar més en ell. La noia no agraciada i entrada en carns, amant del mejar ràpid i els bollicaos em va donar una petita pista de que consistien aquestes festetes. Em va dir, la meva amiga i jo ( jo estava decidit a conèixer més a fons la amiga esportista ) anirem a aquesta festa, vols venir?.Jo li vaig comentar el de sempre, que erem 8 i tal i que anar sol a una casa a les afores de Trondheim amb tot de gent desconeguda era una cosa a pensar-se mínimament. Li vaig preguntar que m'expliques exactament que es feien en aquelles festes. La resposta em va deixar tant fóra de lloc que les noies es van sentir una mica avergonyides i tot. " ... En aquestes festes hi va poca gent, la festa no és com la de les discoteques, l'objectiu és el sexe ... ".

En aquell moment em vaig acabar la meva cervesa d'un glop i vaig tornar a meditar sobre la vida a 3000 km de casa. Vaig decidir fer-me una foto amb la noia del gorret de llana i roba de caire atlètic i agafar el Cruze per banda per explicar-li el que m'estava passant. Les noies van marxar i vaig anar a la barra amb el noi germànic. Allà vam tornar a tenir una sorpresa. Un parell de noies maques, una rossa i una morena estaven ballant d'allò més alegres. Mentres les miràvem i elles es feien les catxondes ( per què no dir-ho a aquestes alçades ) va passar per darrera d'elles un noi de color i mirant-les es va tocar el paquete. El meu ídol estava present allà mateix. Jo vaig exclamar " s'esta tocant la polla el molt cabron ! " i va ser el moment en que la noia morena es gira i diu "Has dit Polla ?". Incrïble. Una noia noruega parlant un català exquisit.

Mentre jo parlava amb ella, el Cruzo por el Mediterraneo ( l'almeny ) es va dedicar a tirar-li la canya a la amiga. El Mini Team estava rendint al màxim. La noia en questió era de pare català ( de St. Just d'Esvern ) i estiuejàven a Calella. Vam fer bastanta amistat i vam xerrar estona. Ella en un moment precís em va dir que tenien nòvio i que havien d'anar a veure'ls per evitar-se problemes. Aquell somriure denotava moltes coses però, com a mínim, denotava una mirada catalana que em va deixar tranquil.

La mala sort i el Síndrome començaven a fer que estiguéss fóra de les caselles. No vam tardar en marxar perquè l'hora era la que era.

Al sortir l'escàndol femení va assolir nivells insospitats i jo fóra de sí vaig començar a fer ús de la meva càmara de retratar per captar moments. En aquell moment va passar un crujit de la vida. Però no estem parlant d'un crujidet qualsevol, estem parlant d'un petat a pinyón, fóra de lo normal.Un mescla entre cowboy de texas, gay, doble d'en mark Knopfler i home de llavis pintats. Va ser veurel i l'Edu i jo perseguir-lo per fer-li una foto. Aqui teniu un clar exemple de diferència entre homes i dones a noruega. ( aqui veureu algunes de les amigues que vam fer el Cruze i jo ).

Després vam arribar tot afamats a una rulot que feia menjar i vam esperar el torn per menjar una hamburguesa. Boníssima tu !. De camí de retorn una mica el de sempre. Riures, carcallades i una classe ràpida al Cruze de com despullar-se davant de tota la ciutat. Sí ja ho he fet.Aprfitant un pujada forta que teniem per arribar al megahotel "Bahia Príncipe" vaig baixar-me els pantalons i vaig ensnyar les vergonyes a casi tota la ciutat. Despullar-se a un "Real-Fell" de -4 o -5 graus és una experència que necessitava tenir. Tampoc és gaire agradable. El Cruze va apendre ràpid i va seguir l'exemple, però només va ensenyar el cul.

Res més del dissabte, una ciutat guapa, bastant diferent el que estem acostumats tots plegats. Un camp de mines increible i diversió a dojo per tots plegats.

La Daine va arribar a la conclusió que era millor escoltar música que a 3 petats de la vida rient i parlant de coses de majors d'edat.

Segona nit, un 9,5 i el Síndrome atacant amb totes les seves forces.

2/3

Viatge a Trondheim :: Divendres

2006-10-24T19:01:00.000+02:00

Trondheim 1/3

Hola de nou a tothom. Com alguns sabreu, aquest passat finde vam anar a visitar Trondheim. Molde és una ciutat petiteta i ja hem fet vàries excursions a paraïsos naturals així que ara tocava pas a paratges més metropolitans.

Noruega consta, bàsicament, de 4 grans ciutats. La capital i ciutat per exel.lència és Oslo. Després, hi ha una batalla d'interessos entre Bergen i Trondheim i per ùltim, es trobo Tromsø, que es podria dir que és la capital delnord de noruega, lloc on poca gent i vol anar fòra de les visites cap al cap nord.

A noslatres que estem a Molde, la que queda més propera és Trondheim, que està situada a 200km però que es tarda 5 hores en arribar. Aqui Noruega hi ha molt poques autopistes ( si és que n´hi ha ) i el mapa de carreteras es composa per carreteretes amb ferris. Almenys a la zona costera atlàntica.

El divendres vam quedar a les 11h del matí al pàrking de Fabrikkvegen ( Rimo ) que és on vivim tots plegats. Els integrants d'aquest particular "Road Trip" vam ser finalment Jo, el Mauri, l'Edu, la Diane, la Sarah i el trio germànic, en Cruze, el Lasse i en Kiwi. Amb algun minut que altre de retard, vam pujar totes les bosses ( important la roba d'abric i de tunning ) a la super VW transporter dels anys 90 i vam enfilar carretera amunt, direcció nord.

Vam decidir llogar aquesta furgoneta a la "Rent a Wreck" ja que els preus són molt barats i tampoc buscàvem luxes. El viatge d'anada no va ser molt pesat, vam passar pel famós pont en plan St.francisco de 30 euros el viatge i i vam agafar un ferri. Quan en un mateix vehicle viatgen 8 persones, la diversió està assegurada.

Jo personalment vaig aguantar un parell d'hores despert, fins al ferri, després el meu cos va decidir pensar en el futur i reposar encara que no fós hora de fer-ho. Una gran ciutat m'esperava amb tot el que comporta, necessitava descans per estar a punt. un cop despert, al cap de mitja horeta ja estàvem entrant a la ciutat.

De la ciutat en sí ja en parlaré en el segon dia que va ser quan més la vam visitar, de moment només dir que és una ciutat bastant guapa.

Un cop entrats a la metròpoli noruega, vaig passar a ser copilot del Mauri per si s'havia de parar a alguna noia rossa per preguntar cap a quina direcció haviem d'anar per trobar l'hostal ( sabíem perfectament on era, però haviem de començar a fer noves amistats ). Ress, al cap de 15 minuts vam trobar l'hostal, tot molt ben indicat, una llàsstima ;).

L'hostal no era gran cosa, però pel preu que vam pagar per dues nits, no està malament ( tenint en compta que estem a noruega ). Ens van donar dues habitacions de 4 persones. Dues lliteres, dos armaris i una pica, res més. Suficient. Vam decidir fer dos quartels generals de crema, el nordeuropeu ( bèlgica + alemanya ) i un més mediterràni i vellascola ( catalunya i alps francesos ).

Vam deixar les coses i vam anar a fer un tomb pel centre. No ens queia gaire lluny, a uns 10-15 minuts "by walk". La primera parada i ùltima per aquell vespre va ser un centre comercial molt currat. Botigues de moda, supermercat inmens i ... catorze bilions de ties bones. Allà el meu cos va començar a experimentar el síndrome Trondheimtil. Ja en seguirem parlant, però només allà vam veure unes 10 superties. Una d'elles va ser una noia que treballava a les caixes del supermercat repartint de manera gratuïta "Coca-Cola Zero". Ella, "la más bella" va ser una de les meves primeres víctimes ja que jo necessitava saber on podiem anar de festa, concepte importantíssim dintre del marc del finde gèlid. Ella, al saber que era de Barna ( funciona perfectament ) es va comportar molt bé amb mi, simpàtica i atenta. El lloc per anar era, en principi, el "Vista". Li vaig preguntar si ella hi seria ja que era la meva única amiga a Trondheim i em va dir que "maybe", el seu somriure la va delatar. lamentàblement per mi no vam anar-hi finalment perquè no el vam trobar.

Ja m'he despistat....ah si, centre comercial. Vam menjar algo per sopar ( una hamburguesa ) i quan estàvem sentats en unes taules i mentre ja perdia el nord amb una de les superèlfes que tenia al costat, una veu propera ens va parlar. Algú ens va dir : "que parleu català ?". En aquell moment jo i els altres vam flipar. Qui parlava era una senyora catalana casada amb un norueg que vivia a un poble molt proper a Trondheim i era professora d'universitat de francés. Sabia català, francés norueg i suposo que anglés i castellà. Quina va ser la dada més interessant de totes?...la seva filla. Aquella noia estàva timideta flipant amb el panorama. Ella no havia viscut mai a catalunya però tot i així, sabía parlar el català perfectament. Vaig aprofitar un petit moment d'incertesa per perguntar-li algun lloc per anar de festa ( tema clau ) i em va ensenyar en el mapa que portava perfectament estudiat on havíem d'anar. Ella per mala sort no sortia aquella nit perquè el seu germà i fill de la profe venia de permís de la mili. Una altra llàstima.

Un cop sopats i motivats, vam tornar al superhotel Hilton trondheim de 2 estrelles per dutxer-nos i veure les cervesetes que vam comprar al súper. El kit de 6 llaunes de 0,5 l. és bàsic per subsistir en terres escandinàves.

Dit i fet, en qüestió d'un parell d'hores, el team Mediterràni-vellascola vam desembarcar més motivats que mai al quartel general centreeurpeu. Sense música ( ens vam deixar els altaveus ) vam passar un parell d'hores xerrant, bebent i rient. Amb les ganes, vam abrigar-nos ( a Trondheim el fred és més intens ) i vam anar cap a la zona de festa. Normalment sóc un paio que s'orienta bastant bé pels mons de Déu, però aquella nit no sé si pel fred, els nervis o algun afecte colateral de la cervesa, vam fer més volta de la necessària. Finalment però, vam arribar al trianlge de la bermudes.

La zona cèntrica de la ciutat es troba més o menys entre el riu i la desembocadura, queda concentrada i és fàcil de trobar. La zona de festa és una part gran del centre però no tota. El tema està en que no és gaire extensa però hi ha molta acumulació de gent. Amb aquest concepte i el de proporció queda tot dit.

A noruega i sobretot a trondheim la majoria d'edat per entrar als locals és una variable molt gran. Cada local té dret a decidir quina edat és la que vol que entri i això va afectar-nos de manera decisiva aquest finde. Viatjar amb dues noies de 19 anys dificultava en excés la moguda nocturna. Vam probar d'entrar a la disco de moda "Tiger Tiger" i no vam tenir èxit. Per discutir que haviem de fer, vam decidir anar a fer una cerveseta al bar "Mojo" on hi havia bona música, bon ambient i noies màques.

Al sortir d'aquell local vam arribar a la conclusió que havíem d'anar en direcció a la discoteca de 18 anys "The VIP.no". Abans però vaig conèixer dues noies rossetes molt simpàtiques i entremeliades. Una d'elles em va fer un interrogatori i li vaig explicar una mica com teniem enfocada la nit i em va dir que això de tenir 25 anys i dependre d'unes amigues de 19 no era bona idea aquella nit. Ella, decidida, em va donar un petit consell " ... si tens 25 anys i vols passar-t'ho bé, vine em mí al Tiga Tiga, no cal que aneu en grupet de festa, jo tinc ganes de passar-ho bé....i tu ? ... ". Com que jo s´co un home obert a noves amistats, vaig decidir agafar per banda al Cruze i acompanyar a aquell parell de noies a veure quin era el concepte de diversió. El cruze i jo formem un petit mini team de crema. Un dia xerrant vam arribar a la conclusió que haviem de fer un petit equip per enfrontar-nos a les noies noruegues que tantes bones nits ens fan passar.

Els altres van anar a la discoteca de 18 anys i el team vam anar a fer una birra amb les noies. Una d'elles estava molt interessada en les meves històries d'ídol i estava molt receptiva. vam fer bona amistat. El Cruze va decidir marxar al veure que l'altra amiga també marxava i em va deixar tirat de la mà de Déu amb aquella noia a la discoteca de moda "Tiger Tiger" ...

Una horeta més tard vaig retrobar-me amb el grup a la "The VIP.no" i vam acabar allà la festa mentre intentava fer noves amistats.

Aquí noruega la festa acaba sempre a les 3-3:30. Partint d'aquesta base, apareix el concepte "After Party" que es porta molt per aquí dalt. En parlarem un dia en calma ja que també estic recopilant informació al respecte. Dit això no va quedar més remei que tornar a abrigar-nos i tonar al super Hotel Dubhai Princess Luxury Resort ( ★★★★★ ) a passar la nit en una llitera.

Com moltes vegades passa aquí, el viatget de tonada és un no parar de riure i fer pixades fóra de test. Diversió assegurada fins i tot quan estàvem a les lliteres, finalment el cansament de la Diane va provocar que li sortís la vena de profe de campament i amb un to francés directe i fred em va fer callar per la resta de la nit. 2 minuts i dormia com un tronc.

Primera nit a trondheim. Un 9. Primers símtomes del Síndrome.

1/3

4 línies de visita Papal

2006-10-19T19:46:00.000+02:00

Bé, veient la gran aclamació de nova informació, us posaré 4 fotos de la visita dels pares o visita Papal. El tema està en que les fotos no les tenim totes i això impossibilita la creació d'una entrada currada a la altura de les altres o inclús la creació del vídeo conmemoratiu que sí que existirà.

Aquest finde ( demà matí ) partim amb una forgoneta de 9 places direcció Trondheim, segona ciutat més gran de noruega i capital històrica. Crec que com a ciutat és molt guapa però he de dir que la nostra visita té un 50% de motius culurals i un 50% de motius d'impulsos corporals ( sí aquest porcentatge no està gaire ben definit, però aquí cadascú que pensi el que vulgui ). Més d'una persona m'ha advertit que el grau de pepinisme en forma de dones èlfiques és exagerat. Com que encara estic recopilant informació sobre aquests tipus d'èssers, trondheim és de visita obligada.

Bé, us poso les poque fotos que m'han arribat. Espero que us agradin !

La setmana que megapost Trondhiemtil.

Video conmemoratiu : Mireia

2006-10-13T19:51:00.000+02:00

Aqui està el vídeo en conmemoració de la visita de la Mireia. És un pacte que vaig fer, un petit regalet insignificatiu que crec que fa gràcia.

Merci Mireia per venir !

Viatge a Trollveggen

2006-10-10T22:42:00.000+02:00

El dimecres passat va arribar a terres noruegues, per la meva personal satisfacció, la Mireia i com ja és habitual amb les visites vam programar una sortideta per conèixer millor la zona que cremem.

Després d'haver estat a Geiranger, Trollstigen i Altantic Road vam escollir visitar Trollveggen i la zona del riu Rauma. Concretament, Trollveggen és una paret vertical de més de 600 metres que segons diuen és la més alta d'europa.

Decidit el destí, vam reclutar la Diane i la Sarah i entre tots vam llogar una VW Transporter així en plan minibus, una imatge curiosa perque la fomuda fragoneta és gran de pebrots però per contra nomes tenia 2 files de seients i feia que 4 persones convisquéssin a la del darrera (espai just però correcte) amb la qual cosa teniem espai de sobres per transportar un cavall si ens venia de gust. Tot i això, tampoc podíem tenir motiu de queixa ja que com que som uns pedrotes vam oblidar-nos de reservar la frago amb antel·lació i encara gràcies que vem trobar aquella disponible després de patejar-nos 3 empreses de lloguer d'automòbils.

Després de les múltiples penúries i d'una hora d'espera a una benzinera de mala mort (Mauri tros de mamut em vas enganyar) vam enfilar la carretera direcció Andalsnes.

I vet aqui la famosa paret.

Després vem continuar endinsant-nos per la vall reseguida pel riu, contemplant el paratge i parant a fer fotos i el pedro de tant en tant.

Degut a la limitació de kilometratge que t'imposen els del lloguer, vam haver de fer mitja volta i vam quedar-nos amb les ganes d'arribar a un llac que hi havia a relatius pocs kilometres... Però per contra vam regalar-nos un bon dinar (dinar, sopar o com volgueu dir-li... que és considera quan menjes a les 5 de la tarda?) a l'únic restaurant d'Andalsnes que feia bona pinta.

Per acabar d'arrodonir la jornada, i tenint en compte que era divendres, que els divendres aqui són de festa obligada i que van arribar 2 litrets frescos de whiski escocés provinent de Barcelona vam veuren's obligats a assolir cert punt d'ebrietat i sortir, com no, al Sting.

Aprofiatré la ocasió per comentar un misteri per resoldre, un enigma per desxifrar, un dubte que ens persegueix. En la majoria de casos hom aconsegueix un bon nivell de cec tot fent unes copes en família en la intimitat que ofereix la nostra llar mentre s'escolta bona musiqueta. Doncs bé, aquest nivell asumible, controlat i relativament moderat s'en va a pendre pel sac quan es travessa la porta del Sting... Aquell local és realment la perdició. Un infern o paradís, segons es miri, de luxúria i ebrietat que provoquen imatges com les següents.

Una abraçada a tots i a totes. Seguirem informant!

I a tu Mireia, gràcies per venir!

Video conmemoratiu : James

2006-09-29T19:53:00.000+02:00

Bé, com molt bé ja sabeu ò imagineu, ara toca el torn del vídeo en conmemoració de la visita del nostre preciat amic ( com en Wood ) James Burn.

Espero que us agradi i sobretot a tu James !

Recepció de l'alcaldesa

2006-09-28T20:28:00.000+02:00

Ahir dia 27 vam tenir una jronada mogudeta. Cada principi de curs, l'alcalde de Molde rep a tots el estudiants internacionals a l'ajuntament i proporciona dinar.

La jornada va començar a la uni on vam fer una mena de festeta internacional on, en teoria, cadascú havia de dur alguna mena de reclam del seu país d'origen per tal de convèncer als estudiants noruegs de marxar d'erasmus. Ells ho tenen molt bé ja que, apart de la ridícula beca d'erasmus, ells cobren 1000 euros mensuls pel que calgui ( una altra de les diferencies absimals entre països ).

Noslatres no vam dur res, ni menjar, ni presentacions en power point ni res de res, només la nostra presència. Cal dir que no és que siguem poc socials, sinó que coneixem perfectament aquests tipus d'events i no volem caure en el parany de perdre la credibilitat ( si es que ens en queda ). L'Eduard va fer de model per a les fotos de l'event i això va provocar cert cachondeo ja que ell representava el continent eurpeu.

Com ja ens imaginàvem tot va ser bastant patètic ja que bàsicament alguns van tocar el piano, altres van cantar i la resta vem ingerir menjar d'extranys països. Un cop acabada la pantomima vam haber d'esperar 2 hores a la uni per esperar el bus gratuït que ens va dur a l'ajuntament.

Un cop solventat l'aburriment, vam desembarcar-hi. L'ajuntament està curradíssim, és gran, i ple de pijades. Ens van tractar de conya i vam menjar salmó amb patates de manera gratuïta. La nostra major sorpresa va ser que l'alcalde és una dona i com en molts casos aquí noruega, tot i tenir certa edat ( és jove ) era ben maca. La pobra dona va fer un discurset no molt llarg i després van aparèixer dues noies noruegues que ens van cantar unes cançons. Chapeau per elles ja que s'ho van currar molt i cantàven molt bé. Tot seguit, vam menjar.

La jornada no es va dilatar gaire més ja que tots estàvem bastant cansats i no vam tardar en desaparèixer a la mínima per anar a casa a descansar.

Per la nit alguns de nosaltres ( Edu i jo i l'Isabel ) vam decidir anar a fer una cervesata al nostre estimat Sting per tal de desestressar-nos una mica. He de dir que la nit no va acabar gaire bé ja que per segon dia de festa consecutiu, vam vam comprobar que existeixen dos tipus de noruegs, els que fan que aquests país sigui brutal i els que nosaltres anomenem "Holligans" nòrdics. Ja en parlarem un altre dia més detingudament d'això perquè segueixo recopilant informació d'això i de les noies èlfiques ( tranquil.ls, tot arriba ).

Bé, dimarts ens visita ( o visita a l'Edu ) la Mireia, ja posarem la informació necessària.

Tot i això estic fent el vídeo d'en James ja que de material n'hi ha, i molt.

Recrods i besos !

Una visita que s'acaba ... un amic que marxa

2006-09-25T01:39:00.000+02:00

Bé, aprofito ara, a altes hores de la matinada per escriure quatre línies del que ha estat la visita d'en James Burn.

En James, que es troba en aquests instants dormint a la habitació del costat per poder descansar algunes hores abans de tornar a casa, és un home ple de sorpreses.

La seva visita era esperada ja que la del Wood es va produir quan encara erem nens òrfes i verges aquí noruega. L'arribada del noi de Bellaterra s'ha produit quan aquí hem construït entre tots, una entrenyable família.

Crec que parlo amb les seves paraules quan dic que ha pogut constatar que aquí, tot i no ser moltíssima gent, es troba un ambient molt acollidor i sobretot un país autèntic que ens abraça i acull de manera encantadora. En James ha conegut la tieta, una maravellosa persona que cassi conviu diàriament amb nosaltres. També ha conegut i apreciat a les valencianes, a la Sarah from belgium ( la figura sofisticada aquí ), els francesos, els alemanys i a algun individu norueg.

Dic això d'individu perquè un dia d'aquests us explciaré com són els noruegs, oposats.

Amb el Jaume hem viscut de tot aquí. Dos weekends molt intensos, jornades relaxants, cafés vóra el fjord, dia de ple sol, dies plujosos i alguna que altra anècdota. Fins i tot, va ser atacat per "garrapates" i va veure una espectacular "Nothern Light" o el que és el mateix, una aurora boreal. Desgraciadament per mí, ahir la nit va ser una nit molt moguda i no vaig poder presenciar-la, però es veu que és un fenòmen no del tot extrany i que de ben segur, es repetirà. Només m'agradaria que les properes visites podèssin gaudir d'ella perquè, tal i com han dit els altres, és algo digne de veure en aquesta vida.

De records en forma de foto en tenim centenars i llegendes en forma de vídeo. Aquí us poso un petit recull ínfim.

Per nosaltres rebre visites és una cosa especial. Per una banda, és una mena de punt d'habituallament en forma de vici nicotinal i alcoholic; i per altra banda és rebre a gent de barna que fa ja més d'un mes que no veiem. Aquí el temps passa molt ràpid i sempre ens passen coses novedoses, però poc a poc trobem a faltar a la nostra gent. Temps al temps.

La propera visita serà la Mireia i després els pares. El Jony i el Dani espero que pugin el mateix pont i poder passar uns dies de bogeria.

Merci James per venir !!

Una visita més

2006-09-23T17:36:00.000+02:00

Bona tarda,

Ja fa més d'una setmana que circulo per terres nòrdiques fent companyia a aquests tres nois que tots trobem tant a faltar. Estic consumint les meves últimes hores aquí i en aquesta estona intentaré explicar-vos la meva experiència a la ciutat de Molde.

Noruega és un pais que transpira civisme. A la porta del supermercat pots trobar-hi cotxes desocupats amb les claus posades i el motor en marxa. Pel mateix preu, a les residencies d'estudiants, pots anar entrant pis per pis a saludar a tothom sense clau alguna.

En conseqüència, surten ciutats calçades com Molde, amb edificis en forma de vela o estadis de fútbol que no són pas com el del Cerdanyola.

Els nostres companys disposen d'un pis força acollidor que encara que comparteixin amb 3 individus més, han aconseguit fer-lo seu. Pel que fa als companys de pis, no es parlaré gaire perque sincerament no els conec. No surten de la cova, ni per efectuar certes necessitats.

Independentment del aquestes coses que viuen en fosques coves, hi podeu trobar gent maravellosa amb la qui compartir grans moments.

Per exemple els pares de la residència. Els podeu veure estimant-se a la dreta. Són la Nadia i l'Stole. Ella de València, ell de Oslo. Junts vetllen pel benestar de tots nosaltres. Des de aquí vull tornar-los a agraïr el dia que em van dur al metge perque exterminés aquell fastigós animal que em xuclava la sang del meu canell...

Parlant de parelles, aquí tenim als tiets, na Diane i en Maurici. Una parella preciosa que esta construïnt un niu d'amor per poder subsistir en aquest hivern tan fred que els espera a tots allà dalt.
La tieta és una gran dóna molt espavilada i oberta. Maurici, cuida-la.

Podriem dir que la familia consolidada s'acaba aquí, la resta són nevots solterons o titos viciosos (com l'Arnau) o cosinets bon minyons (com l'Eduard) ... Juntament amb mi hi podeu veure la Sarah una gran noia belga molt ben dotada per les llengües i la Isabel, la "filla" valenciana de la Nadia.

Buscant per la residencia s'hi troben moltes perles. Com en Miquel, el noi de la samarreta blava, que l'Eduard em va presentar com a Txec i resulta que es Eslovac.
No posaré fotos de tothom però també hi ha en Fabian, un Suís cinèfil que s'enfot de tot. Els francesos que van una mica del pal, o els alemanys que volen tirar canyes i no saben com fer-ho.

En general, una gent molt entranyable...

Bé pel que fa activitats, tampoc us haig de dir res de nou, ells ja us mantenen informats. M'agradaria remarcar que potser són els més fiesteros de la residència i que mig poble els te calats. També cal dir que aquí entre setmana tot està molt calmat i és poden dur a terme activitats com la pesca.

Només cal veure la fila que feiem quan un autobus ens va abandonar al mig d'una carretera amb el clima plujós. Estava clar que no podiem pescar res.

Com a local d'oci, a part del ja més que conegut Sting, Molde disposa del DockSide Bar. Un local del port amb una terrassa flotant on si hi teniu sort podeu gaudir de música en directe. És un bon lloc per anar-hi a fer un cafè o explicar-li a la cambrera que és una clara.

Bé, és hora de tancar però no vull marxar sense dir-vos que no patiu per l'alimentació d'aquests nois, es defensen millor del que sembla a la cuina, sempre i quan disposin d'aliments de la terra.

Per acabar vull encoratjar a tots aquells que esteu pensant en venir cap aquí dalt. No ho dubteu pas, pujeu a un avió quan abans millor.

Fins aviat!

La caçera del salmó

2006-09-21T18:45:00.000+02:00

Bé ara em toca a mí explicar el dia d'avui.

Amb l'arribada del Jaume o de qualsevol visita nosaltres aprofitem per fer alguna excursió tal i com va passar amb el Wood.

Ahir dimecres el Mauri i jo vam anar a l'oficina de turisme de Molde per preguntar com podiem anar fins a un fjord molt guapo que té una pedazo de caiguda lliure de 500 metres. Aquest fjord està fóra del comtat de Romsdal ( província on vivim ) i queda molt lluny per anar-hi un dia. Aquí lo seu és llogar un cotxe perquè si depens del transport públic no tens tanta llibertat ( tot i que el transport públic és molt bó ).

Arribats a la conclusió que a la nostre regió tot lo guapo ja està visitat, vam decidir passar el dia d'avui pescant a una illa no molt llunyana de Molde que es diu Aukra. Fins aquí tot bé, els alemans com molt bona gent que són ens han prestat les seves canyes de pescar.

A les 12 hem agafat el bus desde l'estació de busos de Molde direcció a l'esmentada illa. El temps no acompanyava ja que fa dies que el cel està cobert i cau alguna pluja. De moment però, no plovia al mitgdia.

Com que no sabiem ben bé on anàvem, hem agafat el ferri amb el bus i hem arribat a la illa de Aukra. La illa no és espectacular, de fet, és tant gran que no dóna la sensació de ser illa. Allà la vida és molt tranquil.la i no hi ha moviment. Un cop baixats a una parada que no sabiem ben bé si era la correcta ens hem plantat enmig d'una extensió de terra noruega sense saber on anar.

Jo sempre he cregut que la pesca era un esport que potser s'em donaria bé, ja sabeu, és molt idílic i queda molt bé a les pel.lícules.

Pues nada de nada monada.

Hem arribat a la conclusió que lo seu era caminar fins a la costa atlàntica que veiem a la llunyania. En aquest punt és quan algú ens ha desitjat mal i ha començat a ploure. Com que la tempertatura de moment no baixa dels 10ºc, la nostra indumentària no era la apropiada per aguantar tantes hores de pluja. Després de caminar uns 15 minuts més o menys, ens hem plantat a una mena de platja on hi havia un petit bosc al costat dret i una casa al costat esquerra amb un petit "embarcadero".

En principi hem decidit probar de pescar desde el jardí de la casa ja que no semblava que hi hagués ningú en aquells moments i aquí tampoc sabem quin tipus de sentiment tenen de la propietat privada. Un cop desplagada les nostres magnífiques canyes de pescar alenanes, als 5 minuts hem vist que si voliem conservar la poca credibilitat i dignitat que ens queda, havíem de fugir d'allà.

En aquest punt hem decidit creuar la "platja" i anar al bosc per refugiar-nos una mica de la pluja que començava a tocar alguna cosa més que la moral.

Un cop empapats una mica més, hem arribat al bosquet i hem trobat un recó molt guapo per probar la nostra destressa davant de la canya de pescar.

Fracàs.

A la primera de canvi, l'Edu no ha tingut en compte que la profunditat de l'aigua en aquell lloc no superava el pam i se'ns a atrapat l'am a unes algues. Després de 1000 intents per intentar rescatar el peix d'alumini, hem decidit el jaume i jo trencar el fil de nylon a base de pedrades.

Com que l'error ha estat la profunditat hem decidit tornar a la casa pèrquè allà la prunditat era una mcia més decent. Allà hem arribat totalment molls ja que ja portàvem ben bé 2 hores sota la pluja intensa. Hem intentat polir la nostra tècnica de pesca ( que crec que no és del tot dolenta ), però quan un té les bambes totalment molles d'aigua i es troba a 14ºc amb una humitat superior al 80% arriba a la conclusió que, si cal, ja es demostrarà un dia de sol la seva capacitat competir en l'art de la pesca esportiva.

La gana i el fred ha provocat un fugida massificada cap a la zona de la parada del bus en busca d'un lloc sec i on poder menjar quelcom. Dit i fet.

Un cop nutrits i no 100% molls, hem agafat el bus de tornada. El cansament i l'esforç físic ha provocat que fèssim una minivacaina al bus del tot encertada i necessària.

Quan hem arribat a Molde, hem dit, que coi, jo vull arribar a casa amb orgull i, com a mínim, amb un peix d'aquest grossos que es pesquen per aquí. A la primera de canvi hem desenfundat les supercanyes i ens hem posat a pescar en un lloc profund al costat del port de Molde.

Fins aquí tot bé, però quan hem vist que arribava el ferri de Vestnes i que la nostra imatge debia de ser més que lamentable, hem marxat cames ajudeu-me a casa a dutxar-nos i a descansar i, perquè no dir-ho, redactar aquestes poques línies que esteu llegint.

Aquest finde tornarem a llogar la Grotta ( local de competi on vam celebrar l'aniversari del Maurici ) per fer una festa a lo grande pel James.

Ja rebreu les notícies corresponents en forma de post per part del James d'aquest finde. Fins aleshores crec que ningú es motivarà a redacatar res més.

Fins aleshores, records a tots !

Boat Trip!

2006-09-20T22:48:00.000+02:00

Torno a demanar disculpes públicament per la meva tardança. Fa dos dies que la connexió no funciona gaire bé i a l'hora de pujar les fotos dóna problemes! Lo dicho!

Dijous passat varem sortir tots plegats a fer una birreta al pub musical Dockside. Es tracta d'un pub molt acollidor on hi toquen música en viu cada segon dijous de mes, així que varem aprofitar l'evinentesa per anar-hi. Tot parlant amb la Diane, se'ns va asentar un individu borratxo d'uns 40 pals al costat. Xerrant xerrant, i mentre d'altres borratxos es sumaven a la conversació, ens va comentar de que un d'ells disposava d'un vaixell de 41 peus (mes o menys uns 9 metres) i que si voliem ens convidaven a la Diane i a mi a passar el dia al seu preciat vaixell. Així doncs, vem quedar que ens trobariem al port de Molde a les 12 del migdia del dia següent, i així ho varem fer. Sense tenir-les totes, ens vem presentar al port a la hora quedada i allà estaven! El vaixell era bastant gros. Tenia cuina, un parells de llits, banys amb lavabo, un parell de taules amb sofàs i al pis de sobre el capità tenia un lloc de comandament de la nau, on varem passar bona part del viatge, ja que es podia gaudir de les vistes amb més facilitat. Total, un vaixell de competi!

La Diane i jo varem pujar-hi juntament amb un parell de matrimonis que ens doblaven l'edat, carregats de birres, vi i licors i varem salpar mar endins, rodejats d'illes i fiords; un paissatge espectacular!

A les 3 després d'haver fet una bona volta fent parada inclús a una illa (les fotos anteriors) varem tornar a port.

Jo creia que el viatge ja havia arribat a la fi, però no era més que una parada de rigor per anar a buscar més vi, més cervesa i marisc en forma de bous de mar i gambes per a fer una mariscada enmig dels mar. Tot fresc, evidentment!

Un cop a alta mar, el capità de la nau va tirar l'ancora i allà varem passar la resta del dia. Menjant marisc, bebent vi de qualitat i coneixent a una gent que a primera vista no ens havien creat una gran impressió però que realment van ser gent de puta mare; crujida però de puta mare

A les 10 de la nit varem arribar al port de Molde amb una caraja considerable. Diuen que aquí la gent és molt tancada i molt seva, però ja em direu si això que ens va passar acostuma a passar molt sovint al nostre país!
Per cert, aquí us deixo una foto del crujit del capità, Sir Kjell the Captain!

Al arribar a casa, em vaig trobar amb una grata sorpresa i és que en James Burn havia arribat i com podeu imaginar, la festa va continuar!

Una abraçada des de Molde!

Vagància de mamut

2006-09-20T18:27:00.000+02:00

Hola a tots i a totes

Desgraciadament per tots, convui amb nosaltres una persona poc amant de la narrativa i això afecta al correcte funcionament d'aquest blog. Tot i això, i per petició popular, us inclourem unes poques fotografies pq veieu com va seguint la vida aqui a Molde.

Quan el tiet Mauricio Villaroya de las Fuertes es decideixi a seguir el fil cronològic de les anècdotes us seguirem informant. No patiu.

Una abraçada!

Dia de futbol ...

2006-09-10T21:24:00.000+02:00

Hola de nou a tothom. Avui diumenge, dia anterior a la Diada nacional de Catalunya ( ho recordem perfectament ) hem anat a veure un partit del Molde F.K. Elrival era el Viking que és d'una ciutat de la qual no recordo el nom.

La tarda ha estat distreta, el temps ens ha acompanyat i no ha plogut, la temperatura era de 16 graus així que no hem patit fred com els darrers dies...

Veure un partit aquí Molde és una experiència, com a mínim, curiosa. L'estadi és molt guapo, petitó i coqueto, pijet i amb un terreny de joc gran. La capacitat diria que no supera les 20.000 localitats així que la visió del partit és bona a tot arreu. Evidentment els aficionats al F.C. Barcelona ens entiem estranys ja que la diferència és abismal en tots els sentits.

Per començar, no es pot fumar dintre del recinte així que, si tens ganes de pitillar-la, ningú té cap problema en deixar-te sortir fóra per atendre el teu mono. Aquí el tema dels purets del camp nou no està tolerat. El partit en sí té pinta de partit de costellada ja que la gent va al camp de festa, et donen una mena de plàstic per ajudar-te a aplaudir i així fer que els jugadors es sentin acompanyats. Posen musiqueta i l'speacker té un paper important.

En quant al joc en sí podriem dir que són bastants dolents i, tot i disfrutar d'un partit de 4 gols, els que estem acostumats a veure el Gaúcho ens hem sentit òrfes de bon joc.

Bé, també vull remarcar que, per mí, el vertader espectacle estava a la graderia perquè, com és ja habitual aquí, la manada de noies rossetes era escandalosa. D'aquest tema ja en parlarem un dia amb calma ja que estic duent a terme un estudi extens d'aquests tipus d'èssers aquí a Noruega. Per obrir boca només dir que estic per ser el membre fundador del club de fans de les noies noruegues ( NGFC ).

La setmana entrant ens visita el Jaume, tal i com va passar amb en fusta ( wood ) això significarà que l'espectacle està servit i la informació abundarà.

Fins aquí tot per avui, besos a tots !

Grotta's Mauri Birthday Party

2006-09-08T19:06:00.000+02:00

Hola a tothom!
Com alguns de vosaltres sabeu, el passat dia 31 d'agost va ser el meu 24è aniversari. Tips (o no tant) de que el nostre pis sigui el pis de la crema, el pis de les festes, el pis del fumeteo, el pis on tot s'hi val, vem decidir demanar les claus de "la Grotta" i celebrar-ho por todo lo alto, sense haver de patir per les destrosses. La Grotta és un local que tenim dins de la nostra pròpia residència que està molt currat. És una habitació força gran del pal rústic tota forrada de fusta. Té sofàs, taules, una barra amb un sortidor de cervesa, nevera i un equip de música que peta de puta mare.

Així que vem fer correr veus per la residència convidant a tot aquell qui volgués participar a la nostra festa. Requisit? Alcohol, evidentment.

El resultat de tot plegat jo crec que veient les fotos us quedarà bastant més clar. Bona música i a tot drap, seguint la tradició...

I alcohol en forma de vi, cava, martini, ron, wishky... Hi ha 3 tios de la república checa que com a beguda van decidir portar matarrates. En serio, jo crec que per les ferides ha d'anar de conya!

A altes hores de la matinada, quan l'ambient ja era demacrant, varem tenir una sorpresa en forma de policia ( la 'politi' que diuen aquí). En poques paraules ens digueren que ja era hora d'anar tancant la paradeta ja que era molt tard i hi havia veïns que s'havien queixat i que n'estaven fins els collons de nosaltres...jajaja!

En fi, un aniversari diferent, un aniversari de puta mare. Gracies a tots!

Dies de tranquilitat ...

2006-09-06T20:10:00.000+02:00

Buenas a tots. Aquests dies no pengem res degut a que la vida aqui està molt tranquila. Dissabte passat vam celebrar la festa d'aniversari del Tito Maurici. Jo no explicaré res d'aquella nit perquè és feina del propi Mauici, però ell és un home que no li agrada escriure i és reticient a fer el resum de la jornada.

Temps al temps ...

Aquesta setmana l'Eduard i jo tenim un exàmen el dijous i això implica que estiguem estudiant. Anem a estudiar a la uni degut a que fer-ho a la residència és una mica complicat. Masses visites i follón general.

El fet d'anar a estudiar ens ha obert una mica més el ulls. La Hogskolen és una universitat petita i pija de pebrots. Deixant apart el que ja vam comentar ( pantalles Bang & Olufsen, pc de competi, etc ... ), aquesta universitat és molt més tranquil.la. Els horaris on es troba més gent és pel matí ja que apartir de les 5 de la tarda, allò està literlment mort. Una cosa bona que té és que està oberta 24h. al dia i en el que cas que neccesitis quedar-t'hi per estudiar o fer servir els pc's, amb la tarja d'estudiant pots obrir les portes necessàries perquè no et falti de res.

La biblioteca és relativament petita, però currada de pebrots. El silenci és absolut i l'estudi que pots dur a terme és més que intens. No falta de res, milions de pc's pel que vulguis, premsa internacional i fins i tot un parell de cadires que deuen valdrà un runyó per si necessites descansar el cos i la ment tot llegint qualsevol cosa. Un apunt, les impresores laser que tenim a disposició per imprimir el que volguem ( gratuit ) costen 2000 euros cadascuna. A més aquí, el gobern paga a la gent perquè estudii, estan tots becats. Quina diferència mare meva...

Pels malalts, només dir que si ets un il.lús i et presntes allà les 10 del matí i marxes allà les 13h....pots acabar foten-te de cops contra la paret perquè el grau de malaltia en quant a dones és impresionant. Si probes de ser fort i voler més grescca, només cal que caminis uns metres i entris a l'edifici B on s'estudia "Sport management" algo semblant a INEF. Només vull que us imagineu, interpreteu i junteu 2 conceptes : Sport i Noies noruegues.

Bé, aquest finde espero que tinguem moltes coses a explicar ja que estem una mica atabalats i necessitem explaiar-nos, cosa que farem sense cap mena de dubte.

Besos a tots !

Felicitats Meim!

2006-08-31T16:23:00.000+02:00

Avui és un dia especial pel Molde Team. Un dels nostres integrants avui fa 24 pals...

FELICITATS MEIMUT!

Video conmemoratiu : Wood

2006-08-29T21:15:00.000+02:00

Aquest post no serà llarg ni pesat. Senzillament vaig fer una promesa a tots aquells que ens vinguéssin a veure en forma de video.

Aquí va el d'en Wood.

Merci per venir !!

Viatge a Trollstigen i Geirangerfjord

2006-08-27T20:48:00.000+02:00

El segon dia de tenir cotxe vam decidir anar una mica més lluny i visitar un dels llocs més espectaculars que es poden trobar a noruega. Tal i com va dir la senyoreta de la Hertz, valia la pena anar.

El viatge va començar sortint de Molde i agafant el tunnel que passa per sota del Romsdalfjord, el fjord que ens abraçada a Molde. Un cop passat el tunnel vam anar a parar després d'uns 20 minuts en cotxe a Solsneset, lloc minúscul on agafes el ferri per poder seguir el teu trajecte. Un bon Hot Dog per omplir la panxa mentres s'espera el vaixell.

Després de creuar el Langfjorden, vam seguir conduint fins a arribar al Isfjorden, fjord molt petitet però molt guapo. Aquí el pasiatge començava a ser brutal i vam fer una petita paradeta a toca l'aigua.

Aquí vam començar a veure que l'espetacle natural d'aquest país és impresionant. Realment el fjords són molt espectaculars, veure muntanyes de casi 1500 metres surgir de l'aigua és algo molt guapo de veure.

Un cop es rodeja el Isfjorden, s'arriba a la ciutat de Andalsnes. Aquesta ciutat no la vam visitar perquè el trajecte era llarg i no tenia cap atractiu, almenys, de manera aparent. D'allà vam enfilar la carretera que arriba a Trollstigen. Es diu així per algun motiu relacionat amb els trolls, ja que a qualsevol recó et trobes trolls. La carretera s'enfila per un vall que cada cop es va fent més estreta. A mida que anàvem avançant, les muntanyes anàven treient el cap de manera dantesca i el paisatge era més i més espectacular.

Aquesta carretera és petiteta i va fent camí fins que arriba un punt en que de cop, es comença a reotrçar per pujar un pendent molt pronunciada fins arribar a creuar una cascada inmensa que fa por.

Un cop s'arriba a dalt, et trobes amb un mirador i un parell de casetes de "souvenirs". Vam aprofitar l'ocasió, el moment i el lloc per dinar. Prèviament vam fer uns bocates amb l'embutit que vam portar de catalunya i allà van caure un parell de bocates de mortadela i xoriço.

Les vistes des de allà eren molt guapes, típiques de postal i una imatge que ja haviem vist en algun llibret informatiu turístic de la zona.

Un cop diants i fetes 4 fotos de rigor, vam proseguir el nostre viatge. Aquella carretera segueix endinsada en les muntanyes on vam veure algo de neu i tot. Ens quedàven uns 60 km fins al nostre destí i vam anar fent parades perquè tot era brutal.

El destí final a priori el el Geirangerfjord, i no vam tardar gaire en veure que és el que ens esperava. Un petit miraddor amb una cascadeta va ser la carta de presentació d'un dels llocs més guapos on hem estat.

El poblet que es veu a la segona foto anterior, és Geiranger. Aquí és on vam arribar i, alhora, baixar de l'hort. El ferri que es veu a la darrera foto era l'últim que sortia del poble i el que hauriem d'haver agafat. Els horaris aquí són una mica diferents del que estem acostumats i ens va passar factura.

Un cop arribats a Geiranger, vam mirar lo dels ferris i al veure la impossibilitat de marxar sense haver de fer el camí invers al fet durant unes 4 hores i de nit, vam decidir de comprobar si realment era cert allò que diuen que noruega és un bon lloc per viatjar tirant de bungalows barats.

Totalment verídic.

A la 3a intentona, vam trobar un mini mini càmping on vam llogar un bungalow equipadet per 300 corones o el que és equivalent a uns 25 euros "more or less". Un cop lligat el tema de dormir, vam anar a buscar algun lloc per sopar. Aquella nit que semblava poder ser aburrideta va acabar sent una de les millors que recordo desde que estic aqui a noruega. Un petit restaurant amb terrasseta de fusta ens va acullir durant unes 3 hores aquella nit.

Vam menjar un sandwitch de bacon amb algun ingreddient més que ens va deixar tips. El bacon aquí és extremadament car, la qual cosa significa un drama majúscul per mi i crec que també per l'Eduard.

La questió està en que vam menjar i vam xerrar durant 3 hores tot bebent vi espanyol ( poc valorat a terres escandinaves ). També he de remarcar que vam estar una mica espectants per veure si la invitació del Wood i meva a un parell de noies sueques que treballàven a una botiga del poble arribava a ser concebuda. No va ser així i va ser una pena, aquelles noies eren especials ja que eren filles de pare chile i mare sueca ( i treballant a noruega en el cul del món ). Hagués estat divertit, però no va poder ser. Com que elles no van venir, no vam tardar gaire en intentar fer-nos amics de l'única noia que servia al restaurant però, segons ella, "i can't drink with us, i'm working ... ". Jo li vaig insistir en que ella era com un regalet per nosaltres i que estàvem aburrits, però era una noia massa eficient.

El viatget de tornada del poblet fins al minicàmping va ser d'allò més divertit. Abans de sopar, durant el camí entre el càmping i Geiranger, vam trobar dos animals molt extranys a la carretereta. De fet, eren caballs, però una espècie de híbrid entre caball, pony i animal ranci i estúpid. Ens va extranyar molt que hi haguéssin dos caballs allà vivint o passturant, era un molt mal lloc per fer-ho. Una petita relliscada i cap a l'aigua salada del fjord ...El tema està en que el Wood va insistir en comprobar si la capacitat intelectual dels caballs era suficientment gran com per entendre que no era un bon lloc per viure-hi. La manera de comprobar-ho era mirant si encara pasturàven després de sopar. La expectació era màxima.

Quina va ser la nostre sorpresa...Els dos animals encara hi eren, però no només hi eren sinó que havien congregat a uns amics en forma de vaca. Creieu-me al dir-vos que si ja és prou complicat conduir per una carretera de sorra en mal estat a uns 3 metres de l'aigua, com perquè a sobre et trobis uns 9 animals mitg salvatges que t'obstaculitzen el pas. Parada obligatòria a intentar apartar-los. No va ser fàcil, però sí divertit de pebrots.

A l'endemà vam llevar-nos dora per poder agafar el primer ferri. A les 8:30 sortiem de Geiranger per anar fins a Innfjord, per poder agafar una carretera que ens dugués, en un parell d'hores i un ferri cap a Alesund. Aquest ferri de les 8:30 travessa el Geirangerfjord i és una experiència impresionant. Només cal veure les fotos per intuïr la magnitud del fjord.

A partir d'aquí, el viatge va ser més relaxant. La son va invair a alguns de noslatres i vam arribar a Alesund. Aquesta ciutat és de les més grans per no dir la que més de la regió de Romsdal ( on estem ). A mi al ciutat no em va agradar gaire, a peu entre ciutat i poble gran. Hi vam estar molt poc perquè encara teniem unes 2 hores fins arribar a Molde i el cansament es feia notar.

De Alesund vam anar cap a Vestnes, petita localitat on s'agafa el ferri per anar fins a Molde ( si vols dur el cotxe ). Aqui vam fer una parada en un cementiri bastant guapo, es veu que és important perquè també surt en molts llibres.

Un cop agafat el ferri, ja tornàvem a veure casa nostre desde les gèlides aigües.

Déu ni do amb el viatget, va ser molt guapo i realment aprofitat i recomenat.

Excursió a Trollkirke

2006-08-27T20:38:00.000+02:00

El passat dissabte es va fer una excursió conjunta amb tota la penya erasmus. L'objectiu a assolir era Trollkirke, o el que és el mateix, Troll church o Esglèsia troll. Trollkirke consisteix en una cova situada en una muntanya que es troba a 45 min en bus de Molde en la que hi ha una cascada d'uns 15 metres al seu interior. Fins aqui tot bé. La malaltia s'inicia quan al baixar de l'autocar descobreixes que et queden 4 km a peu fins l'esmentada cova i s'accentua quan just en aquell instant comença una pluja fina però incessant.

Al veure el rètol, el primer que fas es preguntar quan es tarda en recòrrer aquesta distància a peu. Segons l'Omer i algun parell més d'incoscients, en 2 horetes liquides el tema, cosa que en el fons et tranquilitza, ja que el desnivell vertical no és precisament poc pronunciat i penses que farem un rodeo per la muntanya.

I una polla.

El camí d'ascens a la cova és totalment vertical i en cap moment s'intenta anar tallant pel pendent per suavitzar l'agonia. Tot i això els drames no acaben aquí. Desgraciadament pel grup, existeix un estudiant de 38 pals procedent del Nepal que infringeix un ritme infernal que obliga inconscientment a la resta a seguir-lo.

Mullats, suats i extenuats arribem a l'entrada de l'admirada i a la vegada maleïda cova. 5 minuts de descans i es demanen voluntaris per entrar-hi. Com no, com que nosaltres disposem d'un físic envejable, ens oferim voluntaris juntament amb la Helen from China i el gavatxu awalltrapat from France. Pos ale, un parell de lots del Europris (el super més barat i extrany de la town) i cap dins.

Eus aquí quan hom pregunta per la figura del clàssic guia, però pel que sembla aquí a Noruega, o com a mínim a Molde, no existeix. Armat de valor i penetra en una cova que sembla un frigorífic únicament equipat amb unes llenternes de dubtosa qualitat. 4 relliscades, un parell de cops de cap i algun peu enfonsat a l'aigua i arribes al temple troll amb el salt d'aigua i la llum que es cola de l'exterior. Fantàstic.

Al sortir de la cova ets rebut com un heroi i les preguntes sobre la bellesa de l'interior t'abrumen. És el torn de que la resta de companys vagin entrant en grups de 5... això anirà per llarg... és el moment de menjar alguna cosa.

En el moment de l'àpat vam descobrir que el calçar-s'ho i el tunning és el que es porta. Res d'un parell d'entrepans, que va. Amanides, hotdogs amb mil extres, plats de pasta i yougurts. Si ja de per si l'experiència erasmus et fa valorar el menjar, aquest dia encara més. Quina enveja!

Amb alguna cosa a la panxa (ni molt menys plena) al Meimut i a mi ens va agafar un rampell de motivació i vam fer un últim ascens per entrar a unes grutes superiors i per tenir millors vistes. A mig camí vam trobar un altre accés a la cova a través d'una escala relativament assegurada a la roca. Els pantalons patien per possibles fugues provinents de l'intestí gros però vam superar la por i amb ella la prova. De mentres, l'Arnau feia de les seves.

El moment de la tornada també es fa dur ja que la pujada ja et queda lluny però encara recordes aquells moments agònics viscuts. Tot i això, arriba un punt que les cames tiren la tovallola i simplement has de vigilar d'assegurar els peus per no patir rotures del lligament lateral extern, lligament que per experiència fot un mal de collons quan te'l rebentes. Una horeta i ja erem a baix.

Per acabar amb la èpica excursió, va ser divertit assebentar-se que l'autocar de tornada no ens recollia fins les 5 de la tarda... Per sort, és per tothom sabuda la passió de l'Arnau per l'alta tecnologia i les engrescades en general, així que conectant l'Ipod al maxim volum als seus cascs super potents de Dj vam aconseguir uns altaveus amb el que fer una midgiadeta al mig d'un prat a l'estil la vaca de "Milka" tot escoltant Café del Mar. Us juro que va ser un dels moments més relaxants de les nostres encara curtes vides.

I en fi, arribada de l'autocar i de nou cap a casa fets uns pordioseros. Ens mereixiem una dutxa.

Viatge a "Atlantic Road" i Kristiandsund

2006-08-27T20:03:00.000+02:00

La setmana passada vam deicidir aprofitar el bon temps i les altes temperatures que estem tenint per veure una mica de país. Realment la zona on està anclada la ciutat de Molde és bastant impresionant.

Aprofitant, també, la visita del Wood vam fer un cop de cap i el diumenge vam anar a l'aeroport a buscar el cotxe. El diumenge vam anar a veure la "Atlantic Road" carretera molt coneguda i apreciada aqui noruega degut a que és una infraestructura bastant espectacular. Antingament per unir les ciutats de Tmmervag i Bremsnes s'havia d'utlitzar un ferri llarg i pesat. Com que els noruegs són com són i pasta no els hi falta, van decidir construir una carretera que unís les dues poblacions mitjançant ponts elevats per sobre del fjord. S'ha de dir que no és tant impresionant com un pot pensar, però més que res perquè els paisatges a noruega són literalment impresionant i aquesta carretera és guapa però no tant com d'altres coses aquí.

Aquí hi vam venir amb la Diane, ens va acompanyar perquè ella tembé tenia ganes de veure coses per aquí.

Un cop passada la "Atlantic Road" vam anar a Kristiandsund, que és una de les ciutats més grans de la zona. La ciutat està guapa, és molt portuària i dispersa ja que està enclada com en una illa i això li dóna certa màgia. Allà vam menjar alguna cosa i vam fer un tomb. La ciutat estava desèrtica com tot aquí els diumenges.

Després vam anar tirant cap a casa. Com moltes vegades passa en aquest país, com que és un territori tant escarpat i marcat per l'aigua, vam agafar un altre camí per tornar que no fos el mateix ja que és un merder anar agafant ferris.

Aquí és quan vam passar per primer cop per un tunnel de fjord. Per passar aquestes extensions d'aigua, hi han dues opcions, o fas un pont o un tunnel. Els tunnels són bastant curiosos i la primera vegada que hi passes flipes una mica. Passar per sota de l'aigua no és cap tonteria i el tunnel baixa amb pendent pronunciades fins que arriba a sota del punt més profund del fjord,un cop allà torna pujar fins que surts.

Aqui vam passar per un tunnel i un pont. El pont, o bé es conssidera una infraestructura més cara o és que en aquest cas es van regalar fent-lo. La questió està en que ens va costar diners creuar-lo i creiem que no calia fent un pont tant espectacular per una carretereta com la que era.

Aqui us deixo un parell d'imatges perquè pogueu veure que, tot i està lluny, sempre trobes un moment per pensar en els teus.

Wood's Nightmare Week :: Part 3

2006-08-25T20:04:00.000+02:00

Bé, ja hem tingut un parell d'exemples del que ha significat la presència del Wood amb nosaltres. Continuem.

El nano a mida que avançaven els dies anava trobant-se còmode i tots esperàvem impacients les noves sopreses. No van tardar en arribar.

La penya del ja famós ESN (ho repetirem per última vegada... Erasmus Student Network) havien programat una serie d'activitats enmarcats dins de la setmana d'integració i taladrada de la Høgskolen. Pel matí consistia en una visita a una platjeta que hi ha a les afores de Molde amb zona de ajardinada per fer uns tocs, partidillus o simplement sentar-se i fer el vago, això acompanyat d'una barbacoa per la patilla. Vem apuntar-nos a l'excursió sense gaire il·lusió ni motivació, però val a dir que realment va valer la pena per poder gaudir d'unes bones vistes del Moldefjord així com del Wood lluint cuerpo serrano amb els seus gayumbus del mercadillo tot fent un banyet a les sorprenents aigues no gèlides del fjord.

Per la tarda els maxi integradors de la ESN van convidar a tots els international students a un sopar (bé gratis no, 50 Nok, excepte una persona que va anar per la face. Algú s'atreveix a endivinar-ho? Sí, el nostre ídol i mesïes). El sopar en si no va tenir gaire història. Peix de la terra, gambetes, les patates bullides més picants del món, un sofregit amb cebeta i salses diverses. Però és justament al final del sopar on s'engega la màquina.

Si us he de ser sincer, tot i que els paios de la ESN a vegades poden fer-se pesadets, he d'admeter que el jalar estava força bé. A mi com a mínim em va agradar. Tot i això hi havia un inconvenient fatal... la total absència d'alcohol... i els nostres cosos adictes i mal acostumats començàven a demanar-ne. Calia trobar unes birres com fós, era qüestió de vida o mort, però vet aquí que el mestre ens va tornar a il·luminar: "Saludem a aquesta penya que està de birres a casa seva i ens colem per la finestra". Dit i fet, el angry cowboy, the big fat twins i algun que altre crugit més van accedir a sumar-nos a la seva festa particular.

La infiltració per la finestra va crear escola i de camí cap a casa vem veure el que després serien les noves víctimes. Un grup de colegues disfrutaven d'una vetllada d'allò més agradable tot posant-se cecs a base de birres, putejant al walltrapa de turno i escoltant NOFX a tota castanya i va ser justament això, la musiqueta hardcore, el que ens va permetre accedir a l'interior d'una segona casa però per la porta aquesta vegada. Tot i el grup de neonazis xungus que hi havia al pis de dalt, la resta de penya era bona gent i van convidar-nos a unes birres i a compartir la seva festa. El Wood, com no, va participar-hi.

Una dutxa ràpida i al Sting falta gent (si, l'Sting es la disco fashion de Molde), on es van poder veure escenes tan lamentables com el ball del YMCA o la "Macarena" i la "Gasolina" a un país suposadament tan avançat com Noruega. Molta infrastuctura però la música cutre es troba a tot el món.

Després de la festeta a l'Sting, rés millor que uns "Guitar Hero" amb el Kimi Raikkonen i l'Oncle per acabar la nit!

Fins aviat!

2006-08-23T15:29:00.000+02:00

Avui, lamentablement, ens deixa un dels mites que ha conviscut amb nosaltres en terres escandinaves. El mestre Wood ens deixa però també ens regala individus que mai haguéssim conegut i situacions que de cap manera haguéssim passat sense ell. Gràcies per tornar-nos una mica més malalts a tots. Poter a l'Arnau més.

A continuació us deixo amb la seva contribució a aquesta tasca informativa que estem duent a terme. 4 ratlles que va escriure ahir per la nit abans d'anar a dormir per empendre el viatge de tornada.

_________________________________

8.40

Yeah man, és per mi un honor escriure en aquest blog, formar part d'un percentatge ínfim d'una crema que ha arrassat i arrassarà més boscos que tot Galícia aquest estiu.

Eren les 4 de la matinada d'un 17 d'agost quan va sonar el meu despertador per començar l'odisea de marxar cap a Molde, ciutat que, sincerament, no genera expectatives turístiques a ningú que no estigui acostumat a calçar-se les xiruques i cantar "Oh pare Déu" a ple pulmó tot pujant al cim del Pedraforca.Simplement em limitava a pensar que al final de les més de vuit hores de viatge (amb tres escales: Bcn-Frankfurt-Oslo-Molde) hi trobaria "el colofón final" a les meves vacances en forma de whisky y noies rosses de bon veure. Efectivament.

Si bé Molde no és precisament una ciutat que ofereixi gaires alternatives a nivell cultural, és en l'apartat social on rau la gràcia. Suposo que com tot erasmus. Crema constant, alcohol, desnutrició i ressaca. Un etern cercle viciós que més enllà de disminuir a la mateixa velocitat que creix el mal de cap per les males barrejes de cervesa, ballantine's i vinatxo s'incrementa a mesura que coneixes pivons i freaks.

Perquè de freaks en trobes. I molts.

Molde no és una excepció. Amb una setmana he pogut constatar la varietat de persones estranyes que es poden arribar a concentrar en un bloc de pisos a 5 minuts de l'únic carrer per on transiten més de dues persones a la vegada per una mateixa cera en aquest indret.

En Kimet, segurament, ha estat una de les grans sorpreses que m'he trobat. Afable, sincer i atent, un noi que va nèixer a Corea, va crèixer a Oslo i va enfilar a estudiar a Molde, va ser una de les grans ànimes de la primera festa que vaig viure en aquesta fantàstica bombolla. Un tros de pà.

Però qui més m'ha estranyat ha estat l'Oncle Joe, sens dubte. Ample, llardós i poc amic de les paraules, és una de les grans personalitats que acompanyaran durant l'erasmus a aquests tres individus. I no perquè existeixi algun punt en comú que pugui motivar una relació d'amistat sòlida (més enllà de gorrejar la seva play-station amb el guitar hero i la seva televisió d'unes 24" que cuida i mima a la seva cova). Bàsicament perquè viu a dos portes del Meimut i comparteix menjador, cuina i, encara pitjor, lavabo i dutxa amb ells. Vaig arribar a saltar sobre el seu llit amb una guitarra elèctrica a les mans. Vaig arribar a sentir el seu alè. No ho recomano.

Entre la porta del Meimut i de l'Oncle Joe, però, hi ha una mena de persona encara més estranya que tots els altres. Xinès, de Shangai, treu menys el cap de l'habitació que l'Oncle. Ningú sap què hi fa allà tancat sempre. Què menja. Què pensa. Com es diu. És una mena d'espectre que saps que sempre hi és, però que mai podràs arribar a veure. El podreu veure en aquesta foto, és el nano de samarreta verda.

Més curiós encara és en Chris. Un paio obssesionat en l'ordre. En la mecànica. En el right-left-right-left. Mai una pasa desquadrada, una nota desafinada. Un pesat de collons (Per què hem de quedar a les 8.40 i no a les 9 o a les 9 menys quart?¿?). El Robot, com se'l coneix, és el president de l'Erasmus Student Network (ESN). I se sent el màxim responsable de portar a bon terme la integració i el sentiment de pertinença de totes les persones que han decidit venir fins a Molde a "estudiar". Durant la setmana que he passat en aquest bonic paratge no s'ha canviat cap dia la samarreta que el distingeix dels "novatos". És blava, porta un text en noruec i el color, el blau, indica que forma part d'una extensa xarxa de freaks que es dediquen a portar cada dia aquesta samarreta i es passen les hores taladrant a tota persona que s'ha desplaçat a Noruega per viure cinc mesos allunyat del dia a dia familiar. És un autèntic waltrapa.

Després de set dies intensos, carregats de vivències i de malaltia, m'he fet una idea del que envoltarà com a mínim fins Nadal al Molde Team. Noies desenfrenades, penúries econòmiques i alcohol. Encara hi ha molts més personatges curiosos per descobrir, però tampoc es tracta d'omplir aquest full en blanc virtual que no s'acaba mai. Simplement dir que, si podeu, agafeu uns dies de vacances i us apropeu a un lloc que, segur, no és pel seu atractiu cultural pel que brilla...

Wood's Nightmare Week :: Part 2

2006-08-23T14:50:00.000+02:00

Molt bé. Ja hem vist que la primera nit d'en Wood va ser contundent. El dia següent es presentava tranquil. El Chris va organitzar una festa al seu pis. Tots els que estem aquí sabem que el Chris ( president de la ESN ) no és el fiestero per exccel.lència ni molt menys. Ell tot ídol ens va avisar que faria una festa i que, per la nit, tot la nostra planta estaria una mica plena de gent.

Nosaltres vam decidir quedar-nos a casa en plan expectants a veure quina superfesta hi hauria i si calia entrar-hi a posar-hi ordre o no. Com us podeu imaginar, allà les 10 de la nit hi havia gent, els veïns de sempre i algun que altre fitxatge de desembre d'últim moment. El que el Chris no sabia és que els seus gustos musicals deixen molt que desitjar i això li va acabar passant factura.

Paral.lelament, nosaltres estàvem fent unes birres i xerrant amb algu al balcó mentres anàvem fitxant grans promeses. La Diane, la Sarah i la Helen no van tardar gaire en recaure en el nostre terreny de joc i fer que les mirades començèssin a enfocar-se cap al nostre pis.

Questió de temps. No eren mitjanit que ja podiem disfrutar del gruix de veïns al nostre pis. Per molt equip de música que es tingui, on hi hagi un bon Ipod ben currat i uns altaveus decents, la festa està servida.

Apartir d'aquí, la nit va transcorre semblant a la nit anterior. Pot semblar mentida però, el Wood, encara no havia fet acte de presència. No va tardar gaire.

El nostre pis enstà integrat per nosaltres tres, un noi xinès i dos nois noruegs. El noi xinès és bona gent, callat sense aixecar pols. El darrer norueg no l'hem conegut fins el dia 22 així que aquella nit encara no hi era. El que quedava és el norueg de l'habitació A105. Aquest noi, és un noi gras el qual l'única cosa que li agrada fer és jugar a la seva playstation, mirar series de TV, menjar i veure exclusivament refresc de cola a la seva habitació. Cal remarcar també que és un noi acostumat a no ventilar el seu espai vital i tot això genera una barreja de conceptes i característiques que l'únic resultat que produeix és aquest home, l'Oncle Joe, segons en Wood.

La questió està en que per sort o desgràcia per l'oncle, ell va arribar a casa passada la mitjanit, quan tothom era feliç. En aquell moment es va produir el xoc de trajectòries entre el Wood i l'oncle. El resultat no podia ser millor. El Wood és amant de la música Hardcore i Punk i sap tocar d'allò més bé la guitarra. Com que l'oncle és un noi semblant en aquest aspecte, quan el Wood va intuir la presència d'una guitarra a la habitació de l'oncle, es va desencadenar el seguit de fets que ara explicarem.

Vam entrar de manera totalment gratuita a la habitació de l'oncle i vam coemnçar a parlar amb ell preguntant-li que se suposava que era tot aquell desplegament de objectes d'oci concentrats en 12 metres quadrats limitats pel seu físic. Ens va explicar bastantes coses però, en el fons, l'únic que voliem és liar-li una mica al pobre noi i que se sentís com a casa amb els seus nous veïns i, perquè no, amics catalans.

Com veureu en el vídeo, el Wood va pendre la guitarra i va començar a demostrar-nos a tots que es pot ser un noi periodiste, simpàtic, crujit, baixista i guitarrista. El pobre oncle i el seu amic ( va venir amb un amic ) estàven perplexes davant de la imatge d'un noi amb la cara del Wood saltant a sobre del seu llit amb la seva guitarra i cantant "Billy Joe" d'Agua Bendita.

Un cop passat el momentazo, vam veure un petit objecte que ens va atraure l'atenció de manera especial. L'Oncle Joe tenia el Guitar Hero. El Guitar Hero és un joc de la playstation que consisteix en tocar una guitarra de plàstic que té uns botos que simulen ser les notes. La diversió amb aquest objecte estava assegurada i en Wood ho sabia perfectament. El resultat, com no, va ser brutal. El pobre oncle va acabar treient la seva tele de 30 polzades al menjador, instal.lant la play i jugant al Guitar Hero intentant demostrar a 4 paios que era el rei en aquell joc. Per nosaltres el resultat ve ser diferent. Per 5 dies vam disfrutar de una gran TV set i de la play que ens feien més divertits els esmorzars.

Resumint, aquella nit potser va ser més productiva que divertida en el sentit estricte de la paraula en quant a diversió nocturna, però tenint en compte que el dia següent era dissabte nit, va ser el preludi perfecte.

Wood's Nightmare Week :: Part 1

2006-08-22T19:16:00.000+02:00

Perdoneu pel retard d'aquests últims dies però és que l'arribada del Wood a casa realment ha estat més revolucionària del previst. Com molts ja sabeu, el nano està fatal de la olla i això unit a que els integrants del Molde Team tampoc estem gaire fins, ha provocat una allau de vivències i de malalties. Amb una paraula: Brutal!

A les 13:30 el Wood feia acte de presència a l'aeroport de Molde-Arø i vam dirigir-lo al nostre acollidor pis de Fabrikkvegen per tal de que pogués establir-se mínimament. Posar el sofà a l'habitació, una dutxa ràpida i alguna cosa per menjar... el paio no podia haver escollit millor el moment per arribar: Pub-to-Pub Party.

El Pub-to-Pub Party és una festa típica de benvinguda en la qual l'objectiu simplement és anar de bar en bar bebent els màxims litres de birra possible. La primera parada va ser al Løckta, un bar espaiós i amb terrasseta anclat a primera línia de fjord. Un clàssic ja a aquestes alçades.

A continuació vam dirigir-nos al quinzè pis de l'hotel Seilet (aquell que sembla un veler tot de vidre) on l'Arnau va poder comprovar que realment Newton va encertar-la amb la teoria de la gravetat llençant algun que altre objecte contundent al fjord. La rua va continuar fins finalment arribar a l'altre gran clàssic de la ciutat, el ja estimat Sting. Si us he de ser sincer, tota la moguda aquesta del "correbars" no va motivar gaire a la parròquia dels erasmus i per tant els crujits catalans vam inculcar el nostre concepte de crew: Festa i de la bona a casa nostra.

De la birra es va pasar al spanish imported whiski i la cosa no va tardar en canviar. Mireu sino l'aspecte de la sala de ball amb la Helen from China perdent els papers per l'Arnau.

Una nit de les clàssiques, com les de casa, en família.

Ja som estudiants noruegs

2006-08-18T16:59:00.000+02:00

Avui és un dia de resaca heavy així que no hi ha gaires ganes d'escriure, però volia regalar 2 imatges.

A la primera veureu el carnet d'estudiant de la Høgskolen i a la segona l'arribada del malalt per excel·lència: el Wood.

Molde University College

2006-08-17T17:19:00.000+02:00

Ara estem a la setmana de benvinguda a la universitat de Molde. Aqui els estudiants internacionals són bastant importants fins al punt de ser una mica pesats. Tot i això, la uni és molt guapa. Petita, com tot aqui, però molt currada. No s'estan de res aqui, tot net, pulit, inpolut i de calitat.

Ahir es va celebrar la inauguració del curs i van fer una conferència tota calçada ja que fins i tot hi havia música tocant. Tot un despiporre de recursos "made in Norway". Aqui podeu veure un video on es veu la gentada, els músics, la cconferència, la sala d'actes i alguna que altra noruega que déu ni do.

La uni està situada a les afores de la ciutat i es tarda 5 minuts en bus o bé 45 a peu. Anar a peu és recomenable si fa bon dia ja que el paisatge és impresionant. Nosaltres agafem el bus perquè al final acabes amb les cames destroçades.

Es composa de 2 edificis, un de vell i un de nou. El nou és molt guapo i l'altra no està gens malament tenint en compte que és vell. Desde la uni tenim unes vistes molt currades del gran fjord que ens rodeja, el bar o "cantina" està molt guapo i dóna a aquestes vistes. Allà vam fer un piscolabis o pica pica pels amics.

Tot està rodejat de gespa verda i més rosses. Les aules són una passada i els recuros no s'acaben. Els monitors informatius dels passadissos són Bang&Olufsen i tots els pc's són Dell minúsculs amb pantalla plana de 17". Les aules d'estudi són molt diferents a les que estem acostumats ja que són tancades, amb espai de sobres i amb 3 pc's per si necessites res.

Amb el carnet d'estudiants tens molts descomptes que no van gens malament ja que noruega és un país caríssim. Et fan un 50% pel bus ( que pel preu que té és de tot menys públic ), en menjar, lloguer de cotxes, ferris i qualsevol servei per la gent de fóra com nosaltres.

En aquesta foto veiem l'Edu amb el Kim, un norueg que és un troç de pa, cachondo, simpàtic, bona persona i fiestero. És un tio curiós ja que és norueg adoptat de la xina, de pell morena i sembla hawaiano. Ell prefereix venir amb skate a la uni en comptes de venir amb el bus com la resta de mortals ( a veure que fa quan nevi ).

Bé, per avui res més. Només dir que fa un parell d'hores ha arribat el Wood amb la qual cosa dema tindreu un reportatge séu de com anirà aquesta nit que es presenta d'allò més interessant ;) .

La nit a Molde :: 1

2006-08-15T19:01:00.000+02:00

Bueno, ara explicarem com funciona la gent aqui per la nit. De moment hem viscut 3 nits a Molde.

La primera nit com déu mana va ser la del dissabte. Molde és petita i amb poca gent així que la vida nocturna es veu una mica afectada en quant a llocs d'oci. Tot i això, a mi em recorda una mica a suissa, on només amb un parell de locals nocturns la festa està servida.

El dissabte vam anar a una discoteca anomenada "Sting". Ens van dir que, de fet, és l'única discoteca que hi ha al poble apart dels pubs. Aquella nit vem conèixer als que són els nostres veïns de bloc. Vam anar amb l'Omer, les valencianes, el Kris i el Germán i la Lorena de la UAB. Allà vam conèixer als veïns liantes del 4rt pis. La francesa vellascola que viu al Montblanc, el suïs petat que no li agrada l'esquí, l`slovac i les 6 noies asiàtiques i algu que més que em deixo que ara no recordo.

El local està molt bé perquè és gran i té vàries zones diferenciades, zona de ball, zona en plan "Lounge" i una terrassa amb vistes al fjord molt currada. La terrassa va ser el lloc més concurregut degut a que és l'única zona del local a l'aire lliure i on es pot fumar.

Al Sting vam entrar dora, abans de les 00:00 ja que l'entrada és gratuita. Si entres més tard has de pagar 100 NOK's el que és equivalent a uns 12-13 euros. Com que vam entrar a aquesta hora, el local estava casi buit tal i com es veu a l'anterior foto. Més tard, es va omplir i molt i aqui és on va arribar la nostra alegría en forma de dones escandinàves.

De fotos de noies no n'hi ha gaires encara, però tot arribarà ;) . El que més ens va sorpendre d'elles és que aqui els papers estan intercanviats. Resulta ser que aqui a les noies els hi agraden els nois morenos i d'espanya. Si dius que ets de barna, aquest sentiment s'eleva fins a un punt que et fa estar casi prudent si parles amb alguna d'elles. Realment els noruegs quan surten són gent bastant sociable i no s'estan per tonteries. M'agrada aquesta manera de funcionar...

Fins aqui les imatges de la primera nit. A partir d'ara faré més fotos. Quan poguem farem el reportatge de la primera crew al 4rt pis perquè déu ni do ahir nit com la vam liar.

La ciutat de Molde

2006-08-14T17:49:00.000+02:00

Bé. Després dels primers dies d'assentament, ahir vam anar a fer un tomb pel poble a veure que tal estava.

Molde és la cinquena o sisena ciutat més poblada de noruega, això diu molt ja que deu tenir entre 20 i 25 mil habitants. Ens han comentat algun veí que la població de noruega no arriba als 5 milions d'habitants i la seva extensió és semblant a la de la peninsula ibèrica. Jo ja puc afirmar i remarcar que la gent aqui viu molt bé, tranquilament, amb uns serveis molts bons i de competi tot plegat. Són gent molt i molt tranquil.la, no fan soroll i són mitjanament educats.

Molde és una ciutat petiteta. Es composa de cases unifamiliars una mica a l'estil d'halabama i paisatge alpí. Ens costa de creure que aqui hi neva molt ja que pel que hem vist, o a l'hivern circulen amb tancs de combat o bé li canvien les rodes dels cotxes per unes de contacte ( jo voto per la segona opció ). Tot és molt verd i maco, Molde dóna a un gran fjord especctacular i a la llunyania es veuen muntanyes molt i molt altes amb glaceres.

Realment qui busca una vida tranquil.la i sedentària aquest és el seu país.

Aqui podeu veure el nostre bloc d'apartaments al carrer Fabrikkvegen.

Aquestes són fotos preses dels típics carrers de Molde.

La ciutat està totalment presidida pel fjord que ja he comentat abans. Tot el dia es senten el ferris com arriben amb les sirenes. Prop de la zona de ferris es troba el centre neuràlgic de la ciutat on podem trobar l'ajuntament, la policia, el cine i el carrer comercial. Aquest carrer és la artèria principal de la ciutat ja que casi el travessa per complet. Quan aquest carrer acaba just a la zona oposada a la que vivim nosaltres, trobem la zona més "nova". Allà trobem l'estadi de futbol del Molde, tot un tros d'infraestructura tenint en compte l'equip que és i la poca gent que viu a la ciutat. Un cop passat l'estadi, just al costat trobem un majustuós hotel en forma de vela plantat a sobre del mar casi. És molt guapo i destaca molt, es veu desde casi qualsevol racó de la ciutat.

De Molde diuen que és la ciutat de les roses i el jazz. El cas del jazz no l'hem pogut comprobar encara, però de roses n'hi ha i a patades. Qualsevol zona ajardinada en té i realment fa que Molde tingui un color "especial".

Visita pel pis

2006-08-14T14:03:00.000+02:00

Ja fa tres dies que som a Molde i ja hem tingut temps per instalar-nos mínimament. Falten coses per millorar però tot arribarà.

Divendres vem tenir una arribada triomfal als apartaments de Fabrikkvegen 4. La nostra 'menthor', la Ingrid, ens va venir a recollir al "aeroport" (el de sabadell és més gran) i va començar a notar quin peu calçem al veure els més de 1oo Kg d'equipatge que portàvem (el màxim és de 20 Kg per persona...). Tot i això, els taxis d'aquí són Volvos d'aquests rollo Campo però 4x4, seients de pell i totes les pijades així que no va haver gaires problemes per encabir-hi els trastos. A l'arribar al portal de casa ens esperava una penya de la ESN (Erasmus Student Network) que venien a ajudar-nos amb les maletes... i vet aquí el drama... Va l'Omer from Pakistan i se li cau una de les bosses que anomenem de supervivència... 1 litre de Ballantine's escampat per terra! Ja només ens en queden 5 de litres :( Per sort el paio dui que anirà a Dinamarca a comprar-nos whiski. Més val.

Els pisos del carrer Fabrikkvegen són de sis habitacions, cadascuna amb clau individual i es comparteix la sala d'estar, cuina, dutxa, lavabo, etc. Això vindria a ser el passadís:

Les habitacions queden a l'esquerra i al fons es pot veure la sala d'estar, que consisteix en el següent:

Com es pot observar, de luxes els justos, però com a mínim tenim tele i minicadena d'algun engrescat que s'ho va comprar (d'això deu fer mil anys perque diguem que no és alta tecnologia) ja que en teoria els pisos venen pelats.

Les habitacions no estan malament. Seguint amb la tònica austera del pis però grans i espaioses.

A més, cada habitació disposa d'una mini zona de aseo personal compost per una petita pika, un mirallet i un ínfim armari on guardar colònies, sabó i "polvus talcu" i vaselina segons el cas.

Per acabar volia compartir amb el món una imatge. La imatge d'un home rodejat de tecnologia tot i estar a 3000 Km de casa. Subwoofer inclòs.

Arribada !

2006-08-12T20:56:00.000+02:00

Ja hem arribat a Molde. El viatge amb 2 escales és poc aconsellable, econòmic sí, però un pal. Vam tardar 3 horetes en arribar a Copenaghen desde Barcelona, un vol plàcid. L'aeroport de la capital de dinamarca és tot "fashion" i modern. Ens vam seure en uns bancs i omplir la panxa, en el meu cas, amb un frankfurt en plan "Ikea".

Un cop agafat l'avió que ens va portar a Oslo, el periode de transició a l'aeroport norueg va ser una mica més distret. Per començar, els noruegs no et fan el canvi de maletes entre avions d'una mateixa conexió. El tema és que per art de màgia un ha de saber que ha de recollir les maletes de la cinta i dur-los a la zona de facturació, on tornen a passar per la bàscula i altre cop cap a l'avió. Al entrar de nou a la zona de "departures" vaig tenir la mala sort que un dels polis va decidir tocar-me els pebrots i es va dedicar a desmontar-me la meva bossa de ma plena d'estris informàtico-electrònics i alguna que altra prenda íntima.

Un cop solventat aquest punt, jo vaig decidir menjar alguna cosa més consistent ja que la gana començava a ser més que contundent. En aquest moment va ser quan vam començar a veure que noruega és un país molt diferent al nostre. Per començar vaig pagar 14 euros per un hamburguesa amb patates sense pelar, però la gràcia de tot això és la seguent. Tu demanes, en aquest cas l'hamburguesa, i vas a pagarla. Un cop pagada la senyoreta que te la fa, et dóna una espècie de disc electrònic amb un led. Tu marxes a la teva taula i un cop el mejar està llest, aquest disc sóna i s'il.lumina. En aquest punt és quan has d'anar a recollir el mejar perquè està acabat de fer. Boníssima estava.

També remarcarem que aqui és on vam començar a veure quin tipus de noies ens trobaríem més tard. En quan podiem, trobàvem un lloc exterior per poder saciar el mono de tabac que tan dur és de portar aqui a noruega. Aqui no es pot fumar enlloc, només al carrer.

L'últim vol va ser plàcid també, però el cansament començava a notar-se. La gràcia del vol és veure el paisatge. Noruega té un paisatge estrany, brutal. Desde l'avió pots veure moltes glaceres que et fan adonar que aqui el fred serà el que serà i que, per molt que ens abriguem, serà dur de passar.

L'aeroport de Molde consisteix en un pista minúscula i un hangar amb les 4 coses necessàries per poder dir que allò és un aeroport capaç de suportar un mínim tràfic de línies regulars. Fa gràcia perquè l'avió va perdent altura fins que veus que literalment et menges l'aigua del fjord. Un cop pren terra, fa una frenada d'infart per no caure a l'aigua per l'altra banda de la pista i fot un gir de 180º al mig de la pista. Si més no, és curiós.

Després de baixar de l'avió, vam recollir les maletes i ens va venir a buscar la menthor, la Ingrid una noia noruega que ens va indicar perfectament que haviem d'agafar un taxi que ens estava esperant i que aquest ens duria a la residència on estaria l'Omar ( veí i membre de la ESN Molde ) que pagaria el taxi. Allà mateix ja vam conèixer a les que serien les nostres veines, la Nàdia i la Isabel, dues noies valencianes.

Fins aqui res més del viatge, cansat i amb ganes d'establir-nos ja que el grau d'equipatge era espectacular i el nostre físic, to i ser d'escàndol, no dóna per tant.