Festa del passat dissabte
"Locura !"
Bueno que us podria explicar...
Desde que hem arribat la feina amb el projecte i la redeacció de la memòria ens esta portant de bìolid. Tot i així, estant a un país com aquest i coneixent-lo com el coneixem, no podem deixar escapar els dissabtes nit.
Tenim certa reputació en aquest poble com per quedar-nos a casa fetn ganxet mentre veiem la televisió o escrivim cançons...
El passat dissabte va ser una d'aquelles nits que fan gran aquesta estada a terres nòrdiques i gèlides perquè sí, ara sí que podem dir que estem visquent la autèntica noruega que tots en bé el cap. Aquest matí, per exemple, ha caigut una tormenteta de nwu bastant maca i estàvem a un real feel de -11. Casi na, el fred, més que contundent.
Al que anava. Dissabte nit.
En un principi haviem d'anar a casa l'Erik a fer una festeta per les baixes d'ùltima hora van provocar un canvi d'emplaçament cap al nostre pis. Poc a poc van anar apareixent la fauna i flora que ens acompanyen findes i setmanes per aquest poblet de posat.
En un principi erem els de sempre ( nous ). Edu, Mauri, Isabel, Erik, Michal, Brice, i les francesetes, la Marion, la Sohpie i per ultim, la princeseta Celine ( només veu champagne ).
Quan la festa ja habia exclatat ( alguns coneixeu aquest punt d'inflexió ), sense comerlo ni beberlo, va començar a aparèixer gent noruega. En un principi eren 3 amics de l'Erik ( crec ), però després aquesta teoria es va enfonsar. El més important de tot, van aparèixer 3 norueguetes totes borratxes en busca de ves a saber que.
Imagineu-vos, va arribar un moment en que el desmadre era màxim fins al punt en que dues de les noies van deshinibir-se i van començar a disfrutar l'una de l'altra.
Un cop es va fer tard, vam decidir anar a l'Sting on hi havia moltíssima gent. Allà, una mica el de sempre, vam veure molta gent clàssica, amb les tipiques preguntes i respostes de "bon any", "que tal les vacances", "vols una birra??", jajajajaj.
Desmadre total.
Us poso unes fotos per ilustrar, una mica com sempre...










Desde que hem arribat la feina amb el projecte i la redeacció de la memòria ens esta portant de bìolid. Tot i així, estant a un país com aquest i coneixent-lo com el coneixem, no podem deixar escapar els dissabtes nit.
Tenim certa reputació en aquest poble com per quedar-nos a casa fetn ganxet mentre veiem la televisió o escrivim cançons...
El passat dissabte va ser una d'aquelles nits que fan gran aquesta estada a terres nòrdiques i gèlides perquè sí, ara sí que podem dir que estem visquent la autèntica noruega que tots en bé el cap. Aquest matí, per exemple, ha caigut una tormenteta de nwu bastant maca i estàvem a un real feel de -11. Casi na, el fred, més que contundent.
Al que anava. Dissabte nit.
En un principi haviem d'anar a casa l'Erik a fer una festeta per les baixes d'ùltima hora van provocar un canvi d'emplaçament cap al nostre pis. Poc a poc van anar apareixent la fauna i flora que ens acompanyen findes i setmanes per aquest poblet de posat.
En un principi erem els de sempre ( nous ). Edu, Mauri, Isabel, Erik, Michal, Brice, i les francesetes, la Marion, la Sohpie i per ultim, la princeseta Celine ( només veu champagne ).
Quan la festa ja habia exclatat ( alguns coneixeu aquest punt d'inflexió ), sense comerlo ni beberlo, va començar a aparèixer gent noruega. En un principi eren 3 amics de l'Erik ( crec ), però després aquesta teoria es va enfonsar. El més important de tot, van aparèixer 3 norueguetes totes borratxes en busca de ves a saber que.
Imagineu-vos, va arribar un moment en que el desmadre era màxim fins al punt en que dues de les noies van deshinibir-se i van començar a disfrutar l'una de l'altra.
Un cop es va fer tard, vam decidir anar a l'Sting on hi havia moltíssima gent. Allà, una mica el de sempre, vam veure molta gent clàssica, amb les tipiques preguntes i respostes de "bon any", "que tal les vacances", "vols una birra??", jajajajaj.
Desmadre total.
Us poso unes fotos per ilustrar, una mica com sempre...











1 Comments:
Qui és la princeseta Celine?
Per eliminació només pot ser una... però crec que hauries de fer un post monòleg de les amigues franceses...
Recuerdos!!
Post a Comment
<< Home