Viatge a Trondheim :: Diumenge
Trondheim 3/3
Diumenge.
El diumenge va ser un dia cansat. Dues nits fortes com aquelles passen certa factura i el camí de tornada era suficientment llarg i pesat com per tenir la moral una mica tocada.
Un cop llestos i amb les maletes a la frago, vam intentar trobar l'estadi de futbol del trondheim, els alemanys tenen bastanta fixació i obsessió per aquest esport. No el vam trobar perquè l'estadi que apareixia al mapa era només una pista d'atletisme. Res tu, la gana tenia més força i vam anar de pet en busca d'algun lloc on poguéssim nutrir-nos.
Una espècie de McDonald's de Shawarma's i pita's ens va rebre amb els braços oberts. He de dir que en aquell local situat a uns del carrers principals de la ciutat, com a mínim jo i l'Edu ens vam menjar la pita més gran de la història. Increible, va ser acabar-la i no tenir esma ni per aixecar-nos. Només de pensar el llarg camí de tornada en el nostre super Porsche Cayene Turbo S amb bixenon i tots els extres que vam llogar, ens vam morir.
Però és el que tocava. El finde va ser intens i emocionant, ara ja conec el paradís a falta de passar un finde a Oslo ( no tardarà en arribar l'ocasió ). Com molt bé saben ara els nostres germans que tot just fa 2 hores que han marxat, la fama de noruega és la que és per mèrits propis. Espectacular.
El viatge de tornada es va fer més pesat que el d'anada. La pluja i les baixes temperatures van afectar a la conducció. Com que sóc un noi partidari de la pell de cocodril i no la d'os pel seient dels Cayene's, no vaig poder dormir gaire durant la tornada. Tant de luxe durant un finde passa factura.
Un parell de parades per descansar, pixer i pitillar una mica.
La nota curiosa del camí de retorn a casa nostre va ser que prop de Molde, jo i la Sarah vam notar un soroll estrany que s'anava accentuant gradualment en el nostre vehicle germànic de superluxe. El Mauri, el "driver" també s'hi va percatar i vam decidir parar a mirar que estava succeïnt en el cotxe. Lamentablement per nosaltres, el "tornillos" de les rodes s'estàven desenroscant i el drama podria arribar a ser majúscul i continuàvem el nostre camí de retorn. Res tu, dramatisme absolut per l'absència d'eines al vehicle i l'assistència de la Porsche que no responia a les nostres trucades d'auxili.
Al final, com sempre, guants, gorro de llana i vinga a parar cotxes sota la pluja a una carretera a 20 km de casa, plovent i amb el derbi de Madrid a mitja hora de començar.
Un bon hame va respondre a les meves senyals en plan aeroport i ens va deixar molt amabelment les seves eines per arreglar la petita averia.
Vam arribar a casa i vam veure el partir. Del partit no diré res perqè tots sabeu com va anar i ara no ve al cas.
Resumint, podriem dir que Trondheim és una ciutat molt guapa, amb encant. Ens ho vam passar de conya en el nostre particular "Road trip" i vam disfrutar altre cop dels nous amics, d'aquest magnífic país, del moment que estem vivint i com no....de les superties que surten de sota les pedres aquí Noruega.
Finde trondheimtil, un 9,75. Arnau Peris nominat a premi Nobel pel descobriment del Síndrome. No és perillós ni venigne, però sí dur de pebrots.
3/3
El diumenge va ser un dia cansat. Dues nits fortes com aquelles passen certa factura i el camí de tornada era suficientment llarg i pesat com per tenir la moral una mica tocada.
Un cop llestos i amb les maletes a la frago, vam intentar trobar l'estadi de futbol del trondheim, els alemanys tenen bastanta fixació i obsessió per aquest esport. No el vam trobar perquè l'estadi que apareixia al mapa era només una pista d'atletisme. Res tu, la gana tenia més força i vam anar de pet en busca d'algun lloc on poguéssim nutrir-nos.
Una espècie de McDonald's de Shawarma's i pita's ens va rebre amb els braços oberts. He de dir que en aquell local situat a uns del carrers principals de la ciutat, com a mínim jo i l'Edu ens vam menjar la pita més gran de la història. Increible, va ser acabar-la i no tenir esma ni per aixecar-nos. Només de pensar el llarg camí de tornada en el nostre super Porsche Cayene Turbo S amb bixenon i tots els extres que vam llogar, ens vam morir.
Però és el que tocava. El finde va ser intens i emocionant, ara ja conec el paradís a falta de passar un finde a Oslo ( no tardarà en arribar l'ocasió ). Com molt bé saben ara els nostres germans que tot just fa 2 hores que han marxat, la fama de noruega és la que és per mèrits propis. Espectacular.
El viatge de tornada es va fer més pesat que el d'anada. La pluja i les baixes temperatures van afectar a la conducció. Com que sóc un noi partidari de la pell de cocodril i no la d'os pel seient dels Cayene's, no vaig poder dormir gaire durant la tornada. Tant de luxe durant un finde passa factura.
Un parell de parades per descansar, pixer i pitillar una mica.
La nota curiosa del camí de retorn a casa nostre va ser que prop de Molde, jo i la Sarah vam notar un soroll estrany que s'anava accentuant gradualment en el nostre vehicle germànic de superluxe. El Mauri, el "driver" també s'hi va percatar i vam decidir parar a mirar que estava succeïnt en el cotxe. Lamentablement per nosaltres, el "tornillos" de les rodes s'estàven desenroscant i el drama podria arribar a ser majúscul i continuàvem el nostre camí de retorn. Res tu, dramatisme absolut per l'absència d'eines al vehicle i l'assistència de la Porsche que no responia a les nostres trucades d'auxili.
Al final, com sempre, guants, gorro de llana i vinga a parar cotxes sota la pluja a una carretera a 20 km de casa, plovent i amb el derbi de Madrid a mitja hora de començar.
Un bon hame va respondre a les meves senyals en plan aeroport i ens va deixar molt amabelment les seves eines per arreglar la petita averia.
Vam arribar a casa i vam veure el partir. Del partit no diré res perqè tots sabeu com va anar i ara no ve al cas.
Resumint, podriem dir que Trondheim és una ciutat molt guapa, amb encant. Ens ho vam passar de conya en el nostre particular "Road trip" i vam disfrutar altre cop dels nous amics, d'aquest magnífic país, del moment que estem vivint i com no....de les superties que surten de sota les pedres aquí Noruega.
Finde trondheimtil, un 9,75. Arnau Peris nominat a premi Nobel pel descobriment del Síndrome. No és perillós ni venigne, però sí dur de pebrots.
3/3
0 Comments:
Post a Comment
<< Home