Brothers Molde Team ( by Mark )

Brothers Molde Team

Bon dia, és un plaer per mi deixar constancia escrita del que ha estat per mi una experiencia única en la vida: Molde’s Festival.


Aquest viatge era un tema pendent per part dels germans, i es va fer realitat el dia que em vaig enterar que el germà de l’Edu, l’Albert, també tenia intenció d’enfilar cap a terres noruegues. Dit i fet, ni cort ni peretzós, ens vam posar en contacte i sin comerlo ni beberlo, teniem a les postres mans dos bitlles amb vol charter Barcelona – Molde en Business Pepino Class.

Només hi havia un problema: No ens coneixiem fisicament, teniem una referència dels respectius germans, el Grau de fundiment i crujimenta que portem psicologicament parlant.

Dissabte dia 28 de novembre 6:15 h. Aeroport del Prat.

Vam quedar sota el gat inflat que hi ha a la Terminal, jo portaria una rosa i ell una revista playboy grapada al llavi, així seria impossible no reconeixen’s. No val caler, ja que erem els unics sers humans en el aeroport a aquella hora, ni les peruanes de la neteja havien arribat, tot just estavem col.locant la pista d’aterratge.

El viatge va ser ràpid e indolor, la Business Pepino Class va ser el que ens pensavem; asientos amples, asafates vestides de conillet i amb faldilla (no cal que digui qué passa si una noia porta faldilla… oi, Albert?)


Vam haver de fer dos parades tècniques a Munich i a Oslo... Un cop a Molde...Primera sorpresa...

Veniem de Barcelona, amb una temperatura anormalment alta i aterrem a Molde City a 2 sota zero, el canvi radical, una proba més que el canvi climàtic existeix, la extinció dels dinosaures a un pas.

Un cop allà, cap problema, bus i cap als apartaments dels amigos, vam tenir prou amb mitja hora per tenir una idea perfecta de la convivència a Molde, allà estava el Mauri, la Diane i la Isabel. Vam realitzar una ruta turística del apartament i vam deixar els bartulos.


En el viatge, hi havia un temor que ens tenia corpresos al Brother’s Team, la comunicació verbal amb la gent que no fos castellanoparlante... més endavant us explicaré com es va solucionar.

Allà, indiscutiblement és hivern, temps de recolliment espiritual a casa amb la calefacció o al voltant d'una llar de foc cantant cançons com vella xiruca o el virolai i explicant novel.les caballeresques o histories erotiques amb el moscatell i els aromes de montserrat regant la vetllada... Doncs el lloc de recolliment per exelència d’aquesta gent és una terrasseta on pendre cafés tapadets amb manta, la bakeri, el Dockside i el Sting, el local per antonomasia de Molde...

Va arribar el vespre-nit de dissabte, dia gran al Apartament A 101-106, i per molt que ens avissessin, la sorpresa i la alucinació va ser espectacular.

El timming de les coses va diferent, a les 21:30 h. Ens trobavem sopats de pa amb tomaquet i embotit acabadets d’arribar de Catalunya i la festa va fer només que començar.


Aqui les vetllades ludico-etilico-festives son sorprenents, ja que sense un donar-se comte, es van destapar les ampolles de güiski, vodka i Ponche i deuria ser pel gran aroma que desprenia tal líquid, van començar a aparèixer les bestioles que ajuden als nostres amics a fer més lleugera la vida aqui... Van aparèixer el Crucero por el Mediterraneo i el soldado Universal...el duo germànic per exelència, també van venir la Sarah i el seu nòvio Maxim (...crec que això serà digne d’una explicació més exhaustiva per part del Molde Team) i la segona valenciana, la Nàdia i el seu novio Stola (una pedazo de gran persona)


Sense donar-nos compte, eren les 23:00 h. I la festa va explotar, tots erem amics de tota la vida i el problema del idioma que en principi temíem el Brothers Team va desaparèixer a l’instant...

La nit va recalar al Sting i la seva terrasseta amb vistes al Fjord i va ser una nit interessant, llarga i espectacular.

El dia seguent, després de que se’ns passés la resaca, vam efectuar la visita obligada per Molde, i tal com ens parlavem, Molde és una ciutat en que es respira un ambient de pau i tranquilitat que fa que el ritme de vida aqui s’aturi en el temps.

El dia es va fer molt curt i quasi bé vam empalmar amb la nit, un nit que va fer que ens acabessim totes les existències d’alcohol que hi havia al apartament i després d’un peinado de Fabrikkvegen, tot l’alcohol present a Molde.

Una nit que ens va ensenyar que es pot fer amb ampolles de refresc de 50 cl....


Una nit que molta gent recordarà cada dia que surtin al balcó i mirin cap al centre de Molde City.


Dilluns ens van encomanar, i després d’aixecar-nos molt d’hora, vam llogar un cotxe al rent a Wreck i vam enfilar cap a Atlantic Road per veure si el resultat de la primera vegada que van anar a pescar va ser fruit del error del principiante o estavan amagats unes maquines de la pesca esportiva...


Un cop ens van donar les claus del Audi Allroad ultim model, vam arribar al lloc de peregrinació de tot aquell que vulgui perdre la virginitat en el món de la pesca i no deprimir-se en l’intent. Aquell lloc va propiciar la pesca en abundància de 15 enormes pescaos, que amb més o menys problemes vam poder pescar, no sense indicar que pel camí van quedar dues canyes enrocades, dues canyes trencades i realitzant la pesca amb el fil només...


El problema venia ara... que collons es fotia amb tots aquells peixos de tacte gelatinós i que no paraven de fer espasmos post mortem...El nou cunyat del Mauri es va oferir molt gentilment a realitzar una neteja acurada de tot aquell pescao i vam sopar peix al forn amb patates, ceba, molta ceba i parrots... un sopar que ens va deixar huella.

Ja que teniem entre les nostres mans aquella màquina, el Saab 93 amb tracció integral i amortiguació ultimissim model, vam decidir que després de realitzar, per part de l’Arnau una ruta turistica per la ciutat de Molde, provar les amortiguacions i si els vadens que hi ha als carrers són per reduïr la velocitat dels cotxes o per probar si les lleis de la fisica estan per alguna cosa.


L’única cosa que ens quedava per veure era el motiu pel qual els nostres companys estan aqui, la Molde University, vam anar a esmorzar a la Kantina i vam fer un recorregut per veure el pedazo de pepino de Universitat que tenen.


Cada dia que passaba feia més fred i vam deixar la ciutat de Molde entre una tormenta de neu, que va fer que el vol sortís amb retard després de ruixar l’avió amb aigua calenta per tal de no quedar-nos tirats en ple vol.

El resum del viatge és el seguent: Festa + xurris + alcohol + peixos + peinados furtivos + coca-cola’s festival + riure + futbol = Una estada irrepetible.

Si us heu donat compte no he parlat de les noies que campen totes soles per Molde, però només us diré que tot el que expliquen aquests malalts és veritat i que és una juerga padre alegria de la huerta.

La conclusió és que el dia que aquests 3 nois marxin de Molde, la ciutat mai més tornarà a ser la mateixa, i que molta gent no sabrà que fer sense la malaltia dels amigos de los niños.

Marxo amb la tranquilitat de tornar a casa amb coses noves, el descobriment musical de l’any; los D-Movidas, la utilitat de les botelles buides i la violació en tota regla de les lleis de la física.

Moltes gràcies a tots per poder disfrutar d’aquesta dies amb vosaltres!!

Alcem el puny i cridem ben fort: Visca Molde i Visca Catalunya !!

Mark