Viatge a Trondheim :: Divendres

Trondheim 1/3

Hola de nou a tothom. Com alguns sabreu, aquest passat finde vam anar a visitar Trondheim. Molde és una ciutat petiteta i ja hem fet vàries excursions a paraïsos naturals així que ara tocava pas a paratges més metropolitans.

Noruega consta, bàsicament, de 4 grans ciutats. La capital i ciutat per exel.lència és Oslo. Després, hi ha una batalla d'interessos entre Bergen i Trondheim i per ùltim, es trobo Tromsø, que es podria dir que és la capital delnord de noruega, lloc on poca gent i vol anar fòra de les visites cap al cap nord.

A noslatres que estem a Molde, la que queda més propera és Trondheim, que està situada a 200km però que es tarda 5 hores en arribar. Aqui Noruega hi ha molt poques autopistes ( si és que n´hi ha ) i el mapa de carreteras es composa per carreteretes amb ferris. Almenys a la zona costera atlàntica.


El divendres vam quedar a les 11h del matí al pàrking de Fabrikkvegen ( Rimo ) que és on vivim tots plegats. Els integrants d'aquest particular "Road Trip" vam ser finalment Jo, el Mauri, l'Edu, la Diane, la Sarah i el trio germànic, en Cruze, el Lasse i en Kiwi. Amb algun minut que altre de retard, vam pujar totes les bosses ( important la roba d'abric i de tunning ) a la super VW transporter dels anys 90 i vam enfilar carretera amunt, direcció nord.


Vam decidir llogar aquesta furgoneta a la "Rent a Wreck" ja que els preus són molt barats i tampoc buscàvem luxes. El viatge d'anada no va ser molt pesat, vam passar pel famós pont en plan St.francisco de 30 euros el viatge i i vam agafar un ferri. Quan en un mateix vehicle viatgen 8 persones, la diversió està assegurada.


Jo personalment vaig aguantar un parell d'hores despert, fins al ferri, després el meu cos va decidir pensar en el futur i reposar encara que no fós hora de fer-ho. Una gran ciutat m'esperava amb tot el que comporta, necessitava descans per estar a punt. un cop despert, al cap de mitja horeta ja estàvem entrant a la ciutat.


De la ciutat en sí ja en parlaré en el segon dia que va ser quan més la vam visitar, de moment només dir que és una ciutat bastant guapa.


Un cop entrats a la metròpoli noruega, vaig passar a ser copilot del Mauri per si s'havia de parar a alguna noia rossa per preguntar cap a quina direcció haviem d'anar per trobar l'hostal ( sabíem perfectament on era, però haviem de començar a fer noves amistats ). Ress, al cap de 15 minuts vam trobar l'hostal, tot molt ben indicat, una llàsstima ;).

L'hostal no era gran cosa, però pel preu que vam pagar per dues nits, no està malament ( tenint en compta que estem a noruega ). Ens van donar dues habitacions de 4 persones. Dues lliteres, dos armaris i una pica, res més. Suficient. Vam decidir fer dos quartels generals de crema, el nordeuropeu ( bèlgica + alemanya ) i un més mediterràni i vellascola ( catalunya i alps francesos ).


Vam deixar les coses i vam anar a fer un tomb pel centre. No ens queia gaire lluny, a uns 10-15 minuts "by walk". La primera parada i ùltima per aquell vespre va ser un centre comercial molt currat. Botigues de moda, supermercat inmens i ... catorze bilions de ties bones. Allà el meu cos va començar a experimentar el síndrome Trondheimtil. Ja en seguirem parlant, però només allà vam veure unes 10 superties. Una d'elles va ser una noia que treballava a les caixes del supermercat repartint de manera gratuïta "Coca-Cola Zero". Ella, "la más bella" va ser una de les meves primeres víctimes ja que jo necessitava saber on podiem anar de festa, concepte importantíssim dintre del marc del finde gèlid. Ella, al saber que era de Barna ( funciona perfectament ) es va comportar molt bé amb mi, simpàtica i atenta. El lloc per anar era, en principi, el "Vista". Li vaig preguntar si ella hi seria ja que era la meva única amiga a Trondheim i em va dir que "maybe", el seu somriure la va delatar. lamentàblement per mi no vam anar-hi finalment perquè no el vam trobar.


Ja m'he despistat....ah si, centre comercial. Vam menjar algo per sopar ( una hamburguesa ) i quan estàvem sentats en unes taules i mentre ja perdia el nord amb una de les superèlfes que tenia al costat, una veu propera ens va parlar. Algú ens va dir : "que parleu català ?". En aquell moment jo i els altres vam flipar. Qui parlava era una senyora catalana casada amb un norueg que vivia a un poble molt proper a Trondheim i era professora d'universitat de francés. Sabia català, francés norueg i suposo que anglés i castellà. Quina va ser la dada més interessant de totes?...la seva filla. Aquella noia estàva timideta flipant amb el panorama. Ella no havia viscut mai a catalunya però tot i així, sabía parlar el català perfectament. Vaig aprofitar un petit moment d'incertesa per perguntar-li algun lloc per anar de festa ( tema clau ) i em va ensenyar en el mapa que portava perfectament estudiat on havíem d'anar. Ella per mala sort no sortia aquella nit perquè el seu germà i fill de la profe venia de permís de la mili. Una altra llàstima.

Un cop sopats i motivats, vam tornar al superhotel Hilton trondheim de 2 estrelles per dutxer-nos i veure les cervesetes que vam comprar al súper. El kit de 6 llaunes de 0,5 l. és bàsic per subsistir en terres escandinàves.


Dit i fet, en qüestió d'un parell d'hores, el team Mediterràni-vellascola vam desembarcar més motivats que mai al quartel general centreeurpeu. Sense música ( ens vam deixar els altaveus ) vam passar un parell d'hores xerrant, bebent i rient. Amb les ganes, vam abrigar-nos ( a Trondheim el fred és més intens ) i vam anar cap a la zona de festa. Normalment sóc un paio que s'orienta bastant bé pels mons de Déu, però aquella nit no sé si pel fred, els nervis o algun afecte colateral de la cervesa, vam fer més volta de la necessària. Finalment però, vam arribar al trianlge de la bermudes.


La zona cèntrica de la ciutat es troba més o menys entre el riu i la desembocadura, queda concentrada i és fàcil de trobar. La zona de festa és una part gran del centre però no tota. El tema està en que no és gaire extensa però hi ha molta acumulació de gent. Amb aquest concepte i el de proporció queda tot dit.

A noruega i sobretot a trondheim la majoria d'edat per entrar als locals és una variable molt gran. Cada local té dret a decidir quina edat és la que vol que entri i això va afectar-nos de manera decisiva aquest finde. Viatjar amb dues noies de 19 anys dificultava en excés la moguda nocturna. Vam probar d'entrar a la disco de moda "Tiger Tiger" i no vam tenir èxit. Per discutir que haviem de fer, vam decidir anar a fer una cerveseta al bar "Mojo" on hi havia bona música, bon ambient i noies màques.


Al sortir d'aquell local vam arribar a la conclusió que havíem d'anar en direcció a la discoteca de 18 anys "The VIP.no". Abans però vaig conèixer dues noies rossetes molt simpàtiques i entremeliades. Una d'elles em va fer un interrogatori i li vaig explicar una mica com teniem enfocada la nit i em va dir que això de tenir 25 anys i dependre d'unes amigues de 19 no era bona idea aquella nit. Ella, decidida, em va donar un petit consell " ... si tens 25 anys i vols passar-t'ho bé, vine em mí al Tiga Tiga, no cal que aneu en grupet de festa, jo tinc ganes de passar-ho bé....i tu ? ... ". Com que jo s´co un home obert a noves amistats, vaig decidir agafar per banda al Cruze i acompanyar a aquell parell de noies a veure quin era el concepte de diversió. El cruze i jo formem un petit mini team de crema. Un dia xerrant vam arribar a la conclusió que haviem de fer un petit equip per enfrontar-nos a les noies noruegues que tantes bones nits ens fan passar.

Els altres van anar a la discoteca de 18 anys i el team vam anar a fer una birra amb les noies. Una d'elles estava molt interessada en les meves històries d'ídol i estava molt receptiva. vam fer bona amistat. El Cruze va decidir marxar al veure que l'altra amiga també marxava i em va deixar tirat de la mà de Déu amb aquella noia a la discoteca de moda "Tiger Tiger" ...


Una horeta més tard vaig retrobar-me amb el grup a la "The VIP.no" i vam acabar allà la festa mentre intentava fer noves amistats.


Aquí noruega la festa acaba sempre a les 3-3:30. Partint d'aquesta base, apareix el concepte "After Party" que es porta molt per aquí dalt. En parlarem un dia en calma ja que també estic recopilant informació al respecte. Dit això no va quedar més remei que tornar a abrigar-nos i tonar al super Hotel Dubhai Princess Luxury Resort ( ★★★★★ ) a passar la nit en una llitera.

Com moltes vegades passa aquí, el viatget de tonada és un no parar de riure i fer pixades fóra de test. Diversió assegurada fins i tot quan estàvem a les lliteres, finalment el cansament de la Diane va provocar que li sortís la vena de profe de campament i amb un to francés directe i fred em va fer callar per la resta de la nit. 2 minuts i dormia com un tronc.

Primera nit a trondheim. Un 9. Primers símtomes del Síndrome.

1/3