Viatge a Trondheim :: Dissabte

Trondheim 2/3

El dissabte va ser un dia una mica extrany. El cansament físic va afectar a la majoria dels integrants i fins ben entrada la tarda el que tots coneixem com a resaca va ser la gran protagonista.

Ens vam llevar relativament dora. A les 12 estàvem tots més o menys llestos i vam decidir anar a fer un tomb per la city. El recorregut va ser semblant el de la nit anterior però en aquest cas amb un propòsit més cultural. Només arribar a la zona del centre, a l'equip catalano-vellascola ens va entrar una gana espantosa. L'objectiu era trobar un lloc barat per menjar. Burger King. En quan el vam veure vam entrar tots decidits.


Aquí noruega el tema de les targes de crèdit o dèbit funciona d'una manera molt extranya. Per exemple, amb la meva tarja de dèbit no puc treure diners i només pagar en segons quins establiments. La de crèdit sí que deixa treure diners però tampoc pots pagar a tots els llocs. El tema està en que l'edu i jo vam anar a treure diners a un caixer proper mentre el chef ( ara en parlarem d'ell ) ens cuinava unes maravelloses hamburgueses i unes patates fregides. De camí al caixer o "MiniBank" vam veure una botiga que tenia pinta de ser guapa. Vam entrar per veure quina moguda es porten aquí dalt en quant a vestimenta urbana i patapam. Primera sorpresa del dia. Una pedazo de noia s'estava enprovant unes bambes. Jo em vaig indignar molt perquè no pot ser que no pugui ni donar 2 pases sense haver d'anar en compte de no tindre aquests ensurts en forma de extremada bellesa nòrdica. Un cop ambobats i havent vist que la moda aquí és la que és, vam prosseguir el nostre petit viatge cap al caixer automàtic.

Vam treure els diners i vam tornar.

A Barcelona, Catalunya i Espanya en general, quan un va a qualsevol establiment de menjar ràpid es troba amb gent normal que hi treballa. Joves que busquen els seus primers calerons per cremar durant el finde o algun crujit més entrat en edat que és el Màster de l'Univers ja que és encarregat de local. Inclús et trobes petats en forma de segurates. Això és noruega i fins i tot en aquest aspecte canvien les coses.

A l'Eduard i a mi ens esperava una sorpresa ben bona. Aquell Burger King era el paradís. Les encarregades de oferir els serveis als clients a la caixa ( les caixers de tots la vida ) eren 2 àngels caiguts del cel per maravellar al personal i la cuinera era un regal de nostre senyor si és que existeix. A més, aquí és molt fàcil caure en l'opció fàcil de les rosses, i allà podies triar. Jo personalment crec que en aquell moment algú s'estava enfotent de nosaltres o hi havia una càmera oculta perquè ens vam arribar a marejar i tot. Una rosseta perfecte i una morena que feia caure la baba cullons !. Un cop recollit el menjar, la sorpresa va ser que inclús la segurata era una cachonda. Mai havia vist una dona aixi amb aquella indumentària tant penosa entre soldado de las fuerzas armadas i poli cutre.

Indignats amb aquella ciutat, vam decidir menjar i oblidar per un moment que estàvem a la boca del llob. El team centreeuropeu va decidir anar a fer uns cafés perquè ja havien menjat uns bocates al magnífic Hotel Melià Gran Caribean Islas Cocodirlo Dandee de 50 mil estrelles d'or i retrobar-nos més tard. Mitja hora més tard ens vam trobar a l'epicentre del centre de la segona ciutat noruega.


Allà vam enfilar cap a una mena de plaça a caball entre on erem i la famosa catedral. Aquell recorregut està ple de botigues fashions, gent de tota mena, baretos moderns, cafés guapos i com no .... ;) . Vam arribar a la "famosa" plaça on estàven tocant en directe en un petit escenari.L'ambient era bastant guapo. Vam anar a parar al Trondheim Torget, un centre comercial bastant curiós arquitectònicament parlant. Com que viatjàvem amb noies vam arribar a la no errònia decisió que ens havíem de separar per no haver d'estar cada 2 minuts entrant a cada botiga femenina. Dit i fet. Ens vam seprar per països i ens vam patejar el centre comercial. El cansament ens invaia el cos i vam fer l'esforç de recorre'l tot. Un cop vist tot i totes, vam sortir un moment a descansar els nostres cossos. Jo vaig aprofitar l'ocasió per preguntar a 3 noies on podiem anar de festa aquella nit i van ser molt bones i simpàtiques ( sempre s'ha d'estar a punt ).


Un cop ens vam retrobar tots en els bancs de la plaçeta del centre neuràlgic del Trondheim Torget, vam enfilar carrer avall direcció la famosa catedral. S'ha de dir que és una catedral molt guapa i gran, només de pensar en el moment de construir-la i haver de modelar totes aquelles estàtues em vaig marejar. Al costat hi ha diferents museus d'armament i no sé que més. Un cop visitada per fóra la catedral ( estava tancada ) vam dirigir-nos al que s'anomena el "Old Trondheim" una mena de casc antic bastnat guapo, rollo Amsterdam. El cansament era el que era i vam parar a fer u cafetó o algunes xocolates, tapadets amb una flassada vam disfrutar d'una horeta de xerremeca entre tots en aquell tranquil barri gèlid.


Després vam enfilar cap altre cop cap l'hotel Arts ( teniem l'habitació dúplex ). Abans però vam anar a comprar algo per sopar. Uns sobres d'aquells de pasta preparada i llestos. Al arribar al supercomplex hoteler amd 34 piscines , 9 restaurants temàtics, 3 cines, 123 boleres, casino i local d'steap tease, vam decidir descansar una mica i fer una bacaineta per preparar el cos per la segona i última nit en aquella bonica ciutat.

2 horetes més tard, estàvem descansats, sopats, cagats, nets i preparats per la segona crema.


La nit va començar com l'anterior tot i que vam decidir cambiar de quartel general i fer servir la nostre habitació per veure algunes cervesetes per calentar el cos. El fred aquella nit va ser bastant exagerat. Aquell vespre vaig conèixer unes noies de Cadis que s'albergàvem com noslatres a la cúspide de la luxúria en forma de hostal. Es veu que havíen vingut a veure una amiga que estava estudiant a la uni de Trondheim. Res, 4 paraules i " a vé si nos vemo de porai chikillo !". No les vam trobar ( millor ).

També vam mitg conèixer unes franceses que la Diane havia conegut el dia anterior crec. Van aparèixer a nostra habitació preguntant per ella ( ella s'estava dutxant en aquells moments ) per si podien venir amb nosaltres de festa. Sense examinar-les gaire el Cruze i jo ens vam alegrar molt per aquell interés i ens va animar la nit. Van dir que vindrien més tard tunejades per anar de festa.

Lamentablement, les ganes de crema van fer que l'espera sigués la justa i vam marxar sense elles ( no van aparèixer ).


Durant la segona nit el problema amb l'edat va ser el mateix i inconscientment vam acabar passant tota la nit en el mateix local que la nit anterior. Com que estava guapo i cap al tard aquell local estava ple, era bona idea quedar-s'hi. Jo hagués preferit anar a catar altres llocs com el famós "Vista", però quan vas tanta gent, costa posar-se d'acord i ja vaig desaparèixer la nit anterior.


Passar tota la nit en aquell bonic local va suposar un repte per mí. Volia fer noves amistats i els metres quadrats eren els que eren. Dit i fet. Primer vaig conèixer el Dj, en Carles ( Carl ). Una mica seguint la meva dinàmica de sempre vaig demanar alguna cançó, en aquests cass vaig demanar "The Roots" ja que els estils que podia posar eren una mica limitats ( no estava gens malament ). Després el paio em va preguntar que d'on era i aquestes coses i es veu que el tio havia estat a barna i estava encantat amb la nostre ciutat. Vaig aprofitar de parlar amb ell fins que una parella que estava xerrant a la taula del costat de la nostre marxèssin. Un grupet de noies m'aguardava a la seguent.


Al 10 minuts ja estava situat en primera fila. En aquells moments va ser quan el Síndrome trondheimtil va aparèixer per la resta de la nit. Un seguit de dones increibles aguardava el meu temps. La primera que vaig conèixer i de la qual no tinc fotos era una espècie de superdona increiblement proporcionada. Rossa, de cara preciosa, i un bon parell de raons. En 2 minutets ja estàvem xerrant. Em va dir que ella estava allà per reunir-se amb les amigues, fer una copa i dirgir-se a una "After-Party". Em va dir que li sabia molt de greu, que li queia de conya i em volia conèixer, però que no podia portar tanta gent, ni tan sols a mi. En aquell moment em vaig cagar en la mare del tano, de la mierda la Sole del Mechero i tot el que calgués. Vaig dilatar la conversa fins que va marxar i em vaig quedar sentat on era meditant i filosofant sobre el concepte de sort en aquesta vida. Res tu, als 4 minuts el Síndrome tornava a fer acte de presència. En aquest cas una noia no molt agraciada i la seva superamiga en plan spice deportista se'm van sentar davant amb total inpunitat i van brindar la meva copa per fer notar la seva presència. Una mica seguint la línia de sempre, preguntes i respostes típiques, cares de sorpresa per saber que era de Barna i altra cop el maleït concepte d'After-Party. Jo penso que si tothom va de aferparty, que cullons, fem-les populars i per tothom i disfrutem-ne tots plegats cohone.


Com que ja estava fart del tema aquest vaig indagar més en ell. La noia no agraciada i entrada en carns, amant del mejar ràpid i els bollicaos em va donar una petita pista de que consistien aquestes festetes. Em va dir, la meva amiga i jo ( jo estava decidit a conèixer més a fons la amiga esportista ) anirem a aquesta festa, vols venir?.Jo li vaig comentar el de sempre, que erem 8 i tal i que anar sol a una casa a les afores de Trondheim amb tot de gent desconeguda era una cosa a pensar-se mínimament. Li vaig preguntar que m'expliques exactament que es feien en aquelles festes. La resposta em va deixar tant fóra de lloc que les noies es van sentir una mica avergonyides i tot. " ... En aquestes festes hi va poca gent, la festa no és com la de les discoteques, l'objectiu és el sexe ... ".

En aquell moment em vaig acabar la meva cervesa d'un glop i vaig tornar a meditar sobre la vida a 3000 km de casa. Vaig decidir fer-me una foto amb la noia del gorret de llana i roba de caire atlètic i agafar el Cruze per banda per explicar-li el que m'estava passant. Les noies van marxar i vaig anar a la barra amb el noi germànic. Allà vam tornar a tenir una sorpresa. Un parell de noies maques, una rossa i una morena estaven ballant d'allò més alegres. Mentres les miràvem i elles es feien les catxondes ( per què no dir-ho a aquestes alçades ) va passar per darrera d'elles un noi de color i mirant-les es va tocar el paquete. El meu ídol estava present allà mateix. Jo vaig exclamar " s'esta tocant la polla el molt cabron ! " i va ser el moment en que la noia morena es gira i diu "Has dit Polla ?". Incrïble. Una noia noruega parlant un català exquisit.

Mentre jo parlava amb ella, el Cruzo por el Mediterraneo ( l'almeny ) es va dedicar a tirar-li la canya a la amiga. El Mini Team estava rendint al màxim. La noia en questió era de pare català ( de St. Just d'Esvern ) i estiuejàven a Calella. Vam fer bastanta amistat i vam xerrar estona. Ella en un moment precís em va dir que tenien nòvio i que havien d'anar a veure'ls per evitar-se problemes. Aquell somriure denotava moltes coses però, com a mínim, denotava una mirada catalana que em va deixar tranquil.

La mala sort i el Síndrome començaven a fer que estiguéss fóra de les caselles. No vam tardar en marxar perquè l'hora era la que era.


Al sortir l'escàndol femení va assolir nivells insospitats i jo fóra de sí vaig començar a fer ús de la meva càmara de retratar per captar moments. En aquell moment va passar un crujit de la vida. Però no estem parlant d'un crujidet qualsevol, estem parlant d'un petat a pinyón, fóra de lo normal.Un mescla entre cowboy de texas, gay, doble d'en mark Knopfler i home de llavis pintats. Va ser veurel i l'Edu i jo perseguir-lo per fer-li una foto. Aqui teniu un clar exemple de diferència entre homes i dones a noruega. ( aqui veureu algunes de les amigues que vam fer el Cruze i jo ).


Després vam arribar tot afamats a una rulot que feia menjar i vam esperar el torn per menjar una hamburguesa. Boníssima tu !. De camí de retorn una mica el de sempre. Riures, carcallades i una classe ràpida al Cruze de com despullar-se davant de tota la ciutat. Sí ja ho he fet.Aprfitant un pujada forta que teniem per arribar al megahotel "Bahia Príncipe" vaig baixar-me els pantalons i vaig ensnyar les vergonyes a casi tota la ciutat. Despullar-se a un "Real-Fell" de -4 o -5 graus és una experència que necessitava tenir. Tampoc és gaire agradable. El Cruze va apendre ràpid i va seguir l'exemple, però només va ensenyar el cul.


Res més del dissabte, una ciutat guapa, bastant diferent el que estem acostumats tots plegats. Un camp de mines increible i diversió a dojo per tots plegats.

La Daine va arribar a la conclusió que era millor escoltar música que a 3 petats de la vida rient i parlant de coses de majors d'edat.

Segona nit, un 9,5 i el Síndrome atacant amb totes les seves forces.

2/3