Una visita que s'acaba ... un amic que marxa

Bé, aprofito ara, a altes hores de la matinada per escriure quatre línies del que ha estat la visita d'en James Burn.

En James, que es troba en aquests instants dormint a la habitació del costat per poder descansar algunes hores abans de tornar a casa, és un home ple de sorpreses.

La seva visita era esperada ja que la del Wood es va produir quan encara erem nens òrfes i verges aquí noruega. L'arribada del noi de Bellaterra s'ha produit quan aquí hem construït entre tots, una entrenyable família.

Crec que parlo amb les seves paraules quan dic que ha pogut constatar que aquí, tot i no ser moltíssima gent, es troba un ambient molt acollidor i sobretot un país autèntic que ens abraça i acull de manera encantadora. En James ha conegut la tieta, una maravellosa persona que cassi conviu diàriament amb nosaltres. També ha conegut i apreciat a les valencianes, a la Sarah from belgium ( la figura sofisticada aquí ), els francesos, els alemanys i a algun individu norueg.


Dic això d'individu perquè un dia d'aquests us explciaré com són els noruegs, oposats.

Amb el Jaume hem viscut de tot aquí. Dos weekends molt intensos, jornades relaxants, cafés vóra el fjord, dia de ple sol, dies plujosos i alguna que altra anècdota. Fins i tot, va ser atacat per "garrapates" i va veure una espectacular "Nothern Light" o el que és el mateix, una aurora boreal. Desgraciadament per mí, ahir la nit va ser una nit molt moguda i no vaig poder presenciar-la, però es veu que és un fenòmen no del tot extrany i que de ben segur, es repetirà. Només m'agradaria que les properes visites podèssin gaudir d'ella perquè, tal i com han dit els altres, és algo digne de veure en aquesta vida.

De records en forma de foto en tenim centenars i llegendes en forma de vídeo. Aquí us poso un petit recull ínfim.


Per nosaltres rebre visites és una cosa especial. Per una banda, és una mena de punt d'habituallament en forma de vici nicotinal i alcoholic; i per altra banda és rebre a gent de barna que fa ja més d'un mes que no veiem. Aquí el temps passa molt ràpid i sempre ens passen coses novedoses, però poc a poc trobem a faltar a la nostra gent. Temps al temps.


La propera visita serà la Mireia i després els pares. El Jony i el Dani espero que pugin el mateix pont i poder passar uns dies de bogeria.

Merci James per venir !!