Una visita més

Bona tarda,

Ja fa més d'una setmana que circulo per terres nòrdiques fent companyia a aquests tres nois que tots trobem tant a faltar. Estic consumint les meves últimes hores aquí i en aquesta estona intentaré explicar-vos la meva experiència a la ciutat de Molde.

Noruega és un pais que transpira civisme. A la porta del supermercat pots trobar-hi cotxes desocupats amb les claus posades i el motor en marxa. Pel mateix preu, a les residencies d'estudiants, pots anar entrant pis per pis a saludar a tothom sense clau alguna.

En conseqüència, surten ciutats calçades com Molde, amb edificis en forma de vela o estadis de fútbol que no són pas com el del Cerdanyola.

Els nostres companys disposen d'un pis força acollidor que encara que comparteixin amb 3 individus més, han aconseguit fer-lo seu. Pel que fa als companys de pis, no es parlaré gaire perque sincerament no els conec. No surten de la cova, ni per efectuar certes necessitats.

Independentment del aquestes coses que viuen en fosques coves, hi podeu trobar gent maravellosa amb la qui compartir grans moments.



Per exemple els pares de la residència. Els podeu veure estimant-se a la dreta. Són la Nadia i l'Stole. Ella de València, ell de Oslo. Junts vetllen pel benestar de tots nosaltres. Des de aquí vull tornar-los a agraïr el dia que em van dur al metge perque exterminés aquell fastigós animal que em xuclava la sang del meu canell...



Parlant de parelles, aquí tenim als tiets, na Diane i en Maurici. Una parella preciosa que esta construïnt un niu d'amor per poder subsistir en aquest hivern tan fred que els espera a tots allà dalt.
La tieta és una gran dóna molt espavilada i oberta. Maurici, cuida-la.



Podriem dir que la familia consolidada s'acaba aquí, la resta són nevots solterons o titos viciosos (com l'Arnau) o cosinets bon minyons (com l'Eduard) ... Juntament amb mi hi podeu veure la Sarah una gran noia belga molt ben dotada per les llengües i la Isabel, la "filla" valenciana de la Nadia.



Buscant per la residencia s'hi troben moltes perles. Com en Miquel, el noi de la samarreta blava, que l'Eduard em va presentar com a Txec i resulta que es Eslovac.
No posaré fotos de tothom però també hi ha en Fabian, un Suís cinèfil que s'enfot de tot. Els francesos que van una mica del pal, o els alemanys que volen tirar canyes i no saben com fer-ho.

En general, una gent molt entranyable...


Bé pel que fa activitats, tampoc us haig de dir res de nou, ells ja us mantenen informats. M'agradaria remarcar que potser són els més fiesteros de la residència i que mig poble els te calats. També cal dir que aquí entre setmana tot està molt calmat i és poden dur a terme activitats com la pesca.


Només cal veure la fila que feiem quan un autobus ens va abandonar al mig d'una carretera amb el clima plujós. Estava clar que no podiem pescar res.


Com a local d'oci, a part del ja més que conegut Sting, Molde disposa del DockSide Bar. Un local del port amb una terrassa flotant on si hi teniu sort podeu gaudir de música en directe. És un bon lloc per anar-hi a fer un cafè o explicar-li a la cambrera que és una clara.




Bé, és hora de tancar però no vull marxar sense dir-vos que no patiu per l'alimentació d'aquests nois, es defensen millor del que sembla a la cuina, sempre i quan disposin d'aliments de la terra.

Per acabar vull encoratjar a tots aquells que esteu pensant en venir cap aquí dalt. No ho dubteu pas, pujeu a un avió quan abans millor.







Fins aviat!